Aquest diumenge, Espanya i l’Argentina s’enfronten en una final del Mundial que promet ser històrica. Prenent com a referència els onzes titulars que Luis de la Fuente i Lionel Scaloni van alinear en els seus últims partits, contra França i Anglaterra respectivament, comparem les dues seleccions posició per posició. Qui té millor equip? Aquest és l’1x1 d'ElNacional entre Espanya i l’Argentina abans de la gran final.
Espanya s’imposa en defensa, però el Dibu marca diferències sota pals
A la porteria, el duel és entre Unai Simón i Emiliano 'Dibu' Martínez. Dos porters que acostumen a oferir una versió especialment fiable quan defensen la samarreta de la selecció. L’internacional espanyol va completar una gran Eurocopa i només ha encaixat un gol en aquest Mundial, però el porter de l’Aston Villa ha acumulat més intervencions decisives en cites importants. La parada a Kolo Muani a la final del Mundial contra França n’és l’exemple més recordat i, a més, en les tandes de penals és un dels porters més determinants del món. En aquest cas, el punt és per al Dibu.
A la defensa, el primer enfrontament és entre Pedro Porro i Nahuel Molina. Aquí s’imposa l’espanyol, que està completant un Mundial de més nivell i arriba en un millor moment de forma. De fet, va ser l’autor del segon gol contra França a les semifinals. A l’eix de la defensa, Pau Cubarsí es mesura al Cuti Romero. L’argentí és un central de moltes garanties, agressiu i competitiu, però el català és segurament un dels defensors amb millor rendiment de tot el torneig amb només 19 anys. A l’altre perfil, Aymeric Laporte també parteix amb avantatge davant Lisandro Martínez. Espanya està mostrant un nivell defensiu altíssim i el central n’és una de les principals explicacions. Al lateral esquerre, Marc Cucurella també s’imposa a Nicolás Tagliafico. En conjunt, la línia defensiva cau clarament del costat espanyol.
Espanya domina el mig del camp i Messi decanta la balança en atac
Al mig del camp apareixen alguns dels duels més interessants. El primer és entre Leandro Paredes i Rodri. L’argentí està completant un bon Mundial, però el migcampista espanyol és la brúixola de la selecció de Luis de la Fuente i el jugador que dona sentit al seu joc. Clarament, surt guanyador el futbolista del Manchester City. El següent enfrontament és entre Fabián Ruiz i Alexis Mac Allister. Aquí sí que l’argentí podria tenir avantatge, sobretot perquè ha tingut més incidència en moments importants del torneig. L’últim duel és entre Dani Olmo i Enzo Fernández. La diferència és mínima. El jugador del Chelsea ha deixat actuacions de molt nivell i va marcar un golàs contra Anglaterra, però Olmo està travessant un moment extraordinari i és un dels futbolistes més destacats de tot el Mundial. Per rendiment global, Espanya també surt lleugerament guanyadora en aquesta zona.
A la banda, Giuliano Simeone s’enfrontaria a Álex Baena. Cap dels dos ha estat una estrella indiscutible del torneig. L’espanyol s’ha fet un lloc a l’onze sense acabar d’oferir actuacions extraordinàries, mentre que Simeone va entrar per sorpresa com a titular contra Anglaterra, però tampoc va tenir una influència decisiva. Pel conjunt del campionat, Baena ha tingut més pes. A la punta de l’atac, el duel és entre Julián Álvarez i Mikel Oyarzabal. El futbolista de la Reial Societat està sent més determinant en aquest Mundial, però, si la comparació es fa per qualitat individual, l’argentí continua sent un dels millors davanters del món i parteix amb avantatge.
I queda l’últim cara a cara. El més especial de tots. Lamine Yamal contra Lionel Messi. La llegenda contra l’hereu. El futbolista del Barça representa el present i el futur del futbol mundial, però davant té un jugador amb qui gairebé qualsevol comparació individual acaba sent injusta. Messi continua sent el gran símbol de l’Argentina i, per trajectòria, talent i capacitat per decidir els partits més importants, el duel cau del seu costat. Al cap i a la fi, parlem del millor futbolista de la història.