El Real Madrid va patir més del que es preveia per imposar-se al Getafe (0-1). Un partit aspre, físic i espès, que va deixar molts dubtes més enllà dels tres punts. El gol de Kylian Mbappé va salvar la nit, però el rendiment de diversos jugadors preocupa. Un d'ells és Eduardo Camavinga, la situació del qual comença a ser un problema seriós per a Xabi Alonso.
El tècnic basc va apostar per una alineació pensada per rotar i dosificar esforços abans del duel contra la Juventus a la Champions. Alaba va tornar a l'eix de la defensa, Tchouaméni va ocupar el pivot, i Camavinga va acompanyar al mig del camp amb Bellingham per davant. En atac, Rodrygo va substituir Vinícius, que va entrar a la segona part per revolucionar el partit. Tot i això, l'esquema no va funcionar. El Madrid va perdre fluïdesa, ritme i control.
Camavinga no troba el seu zenit al Reial Madrid de Xabi Alonso
Des de l'inici, Camavinga es va mostrar perdut. Desubicat, sense referències clares, i amb errors en la sortida de pilota que van trencar l'equilibri. No va saber interpretar el ritme ni oferir solucions als seus companys. Tchouaméni va provar de cobrir-lo, de guiar-lo, però el mal ja estava fet. La medul·lar blanca es va partir en dos.
Xabi Alonso ho va veure clar i va decidir substituir-lo abans que l'equip s'enfonsés. No va ser un càstig, però sí un senyal evident. El tècnic busca una funció concreta per al francès, però encara no la troba. A la base del joc pateix. En la pressió arriba tard. I quan trepitja camp rival, es precipita. Ho intenta tot, però res no acaba de sortir-li bé.
El clan francès l'empara i l'anima
Al vestidor, Mbappé i Tchouaméni són els seus principals suports. L'emparren, l'animen, el defensen. Són conscients del potencial que té. Als entrenaments, Aurélien li parla constantment, el corregeix, l'orienta en la posició. Però aquesta ajuda no ha estat suficient. Camavinga continua desconnectat. Se sent fora de lloc. I això comença a afectar el joc col·lectiu del Real Madrid.
El problema és que Camavinga no és un jugador qualsevol. És una peça clau en la planificació del club. Amb tot just 22 anys, el club hi veu el futur del migcamp. Però la seva evolució s'ha estancat. Des de la lesió del curs passat, no ha tornat a recuperar el seu dinamisme ni la seva agressivitat característica. Sense la seva energia, el Madrid perd pressió, recuperació i ritme.