La memòria de Tajonar està gravada amb tinta indeleble amb el nom d'Ante Budimir. El davanter croat, als seus 34 anys i encara referència ineludible en la selecció d'escacs, es va erigir la temporada passada no només en el màxim artiller d'Osasuna a LaLiga amb 21 gols, sinó en el màxim golejador històric del club vermell en Primera Divisió. La seva gambada poderosa, el seu olfacte letal i el seu innegociable treball de brega li van valer l'estatus de llegenda viva a El Sadar. No obstant això, l'inici de la temporada 2025/2026 presenta un panorama ben diferent, amb un Budimir encallat i una afició que es pregunta què ha canviat.
Després de nou jornades de lliga, el balanç de l'ariet és de tot just dos gols i una assistència. Unes xifres que empal·lideixen si les comparem amb el frenesí golejador que va exhibir la temporada anterior, on a hores d'ara ja havia perforat la xarxa en quatre ocasions. Malgrat que la història recent ens recorda que les ratxes golejadores tenen els seus alts i baixos –en la 2023/2024 també sumava només dos gols en el mateix període i va acabar amb 18–, la sensació en l'entorn vermellós és que alguna cosa més profunda afecta el '9'. Els seus set xuts a porta totals reflecteixen una participació inusualment baixa a la zona de perill.
El trencaclosques tàctic d'Alessio Lisci: Un sistema que ofega la seva estrella?
Les mirades dels analistes apunten directament a la banqueta i a l'esquema tàctic implementat pel tècnic Alessio Lisci. L'italià, conegut per la seva predilecció per una defensa fèrria i un migcamp poblat, ha optat de forma recurrent per un sistema amb tres centrals i dos carrilers. Aquesta estructura, si bé ofereix una notable solidesa defensiva, sembla haver reduït dràsticament el cabal de pilotes franques i de qualitat que arriben al gegant de Zenica. Budimir és un rematador d'àrea, un depredador que viu del servei, i el sistema actual sembla obligar-lo a participar en tasques de construcció o a rebre enviaments massa llunyans o exigents.
Se'l veu massa aïllat entre les defenses rivals, amb menys capacitat per trobar el lloc just en el moment precís. La sensació és que Lisci encara no ha trobat la tecla per harmonitzar la seva proposta amb les virtuts del seu principal referent ofensiu. L'Osasuna necessita recuperar aquesta connexió vital amb el seu golejador si vol escalar posicions a la taula.
L'absència que se sent en la migcamp: el factor Aimar Oroz
El segon gran factor que la premsa i l'afició manegen com a clau de la sequera de Budimir és la ja prolongada absència d'Aimar Oroz. El talentós mitjapunta d'Arazuri és molt més que un jugador; és l'enllaç perdut en l'engranatge ofensiu d'Osasuna. La seva capacitat per exercir com a enganx entre el migcamp i l'atac, la seva visió de joc i, sobretot, la seva habilitat per proveir de pilotes precises els puntes, són irreemplaçables. Aimar és el futbolista que desencalla la creació, que trenca línies amb passades incisives i que entén els moviments de Budimir a la perfecció.
Sense ell, la responsabilitat recau en altres companys que, si bé talentosos, no tenen aquest perfil específic de '10' pur. La manca d'Aimar Oroz es tradueix en una fluïdesa menor en l'últim terç del camp i en un Budimir que ha de baixar més metres a rebre, allunyant-se de la seva zona de màxim perill.