Després del seu partit contra França, Brahim Díaz ha quedat en una posició molt més delicada dins del Reial Madrid. Al club esperaven que el Mundial servís per confirmar que podia fer un pas endavant, guanyar pes competitiu i tornar amb arguments per ser important a Chamartín. No obstant això, l'eliminació del Marroc i la seva discreta trobada davant França han deixat una lectura diferent.
La derrota no canvia per si sola el futur de Brahim, però sí que accelera una sensació que ja existia. El Reial Madrid té massa noms en atac i a la mitjapunta, i cal ser molt bo per jugar. Davant França, en un partit gran, el marroquí no va aconseguir imposar el seu talent, ni trencar línies, ni liderar la reacció d'una selecció que va acabar superada.
França el va deixar sense respostes ni opcions
El Marroc va arribar a l'encreuament amb il·lusió, però França va ser superior des de l'inici. Va controlar millor els temps, va reduir els espais i va obligar l'equip africà a viure lluny de l'àrea. En aquest context, Brahim necessitava aparèixer entre línies, rebre, girar i generar alguna cosa diferent. No ho va aconseguir amb continuïtat.
Aquest és el punt que més preocupa a Chamartín. Brahim és un futbolista fi, tècnic i capaç de canviar partits tancats, però el Reial Madrid necessita alguna cosa més que espurnes. Necessita jugadors que, quan arriba una nit gran, siguin capaços d'assumir responsabilitats encara que l'escenari sigui incòmode. El Mundial havia de ser el seu aparador, i la sensació final no ha estat l'esperada.
La venda guanya força
La situació de la plantilla tampoc ajuda. Amb Bellingham, Arda Güler, Vinicius, Mbappé, Rodrygo i altres grans noms en atac, l'espai per a Brahim es redueix molt. Si no arriba com a titular, ha d'acceptar un rol secundari. I aquí apareix el dubte: potser el seu valor de mercat és més útil com a venda que com a recurs de rotació.
El Reial Madrid no vol precipitar-se, però comença a assumir que pot ser el moment d'escoltar ofertes. Brahim encara té cartell, edat, talent i bon recorregut a Europa. Precisament per això una venda ara permetria ingressar una xifra important abans que el seu paper es dilueixi dins d'una plantilla cada vegada més carregada de noms importants. El partit contra França no el condemna, però sí que pesa. En el moment en què havia de convèncer, no va fer el salt. I en una plantilla tan exigent, això pot ser suficient per obrir-li la porta de sortida aquest mateix estiu.