Un dels moments àlgids de la presentació dels actes del 125è aniversari ha estat el nomenament de David Carabén com a Comissionat de la celebració. El seu pare, Armand Carabén, va ser un dels organitzadors del 75è aniversari del Barça, el que encara converteix la designació en una mica molt més emotiva.
Carabén ha agraït que el Barça hagi pensat en ell i ha llegit un manifest per exposar la importància d'arribar forts als 125 anys. "Com en tots els aniversaris, en aquest també, volem celebrar que seguim vius, que encara estem allà. 125 anys després, encara volem ser allà. Però, sobretot, volem celebrar que continuem fidels al que ens distingeix de la resta de clubs del món. No per un afany d'originalitat, sinó perquè ha estat, precisament, quan hem insistit en el que ens distingia de la resta de clubs del món que hem viscut la millor etapa de la nostra història. Hem estat els millors, hem guanyat més títols i hem generat admiració per tot arreu, quan ens hem mantingut fidels i hem apostat fort i sense complexos per la nostra única manera de ser i fer", ha afirmat el cantant de Mishima.
El Barça vol la pilota
Tot seguit, David Carabén ha emfatitzat com de genuí que és ser del Barça en comparació als altres clubs. "Som un dels clubs esportius més importants i més reconeguts del món. Som catalans, fills d'aquesta manera tan peculiar d'entendre les coses que és la cultura catalana. Tenim un model de propietat cada vegada més excepcional, si ens comparem amb els nostres rivals, perquè som un club propietat de socis i sòcies. Som un club multiesportiu. Hem creat una escola, La Masia, que és admirada a tot arreu, amb un planter que no para de donar fruit i de generar talent. Però sobretot som un dels únics clubs del món realment compromès amb un estil de joc reconeixible, elaborat a consciència al llarg de molts anys i amb el qual tothom ens identifica".
"Volem la pilota. Fa 125 anys que volem la pilota i el diem així, per celebrar la ferma persistència d'una voluntat que hem articulat com un compromís col·lectiu, des del 29 de novembre de 1899 fins al dia d'avui, i que neix en l'entusiasme infantil de nens i nenes, que persegueixen bimbes a mil patis d'escola, carrers i places de tots els racons del món, i es prolonga fins a l'afany de socis i sòcies, aficionats i aficionades, on jugui el Barça, que sospiren perquè no la perdem".
Un estil de joc genuí
En el seu discurs, David Carabén ha posat de relleu l'irrefusable estil de joc del Barça que va néixer amb Michels i Laureano Ruiz, i que Cruyff i Guardiola van portar a la seva màxima expressió. "Vázquez Montalbán parlava del Barça com "l'exèrcit desarmat de Catalunya". L'arma del futbol és la pilota. Millor encara, l'eina del futbol és la pilota. La introducció dels rondos i altres exercicis de conservació de la pilota, practicats en espais reduïts, en els entrenaments, ja des de principis de la dècada dels anys 70 del segle XX, amb Rinus Michels i Laureano Ruiz, i la seva posterior evolució i sofisticació en jocs de posició tan emblemàtics com el 4-4-3, que avui dia es practica en camps d'entrenament d'arreu, són senyals inequívocs d'aquest compromís amb una forma molt concreta d'entendre el joc, l'estil reconeixible del Barça, desenvolupat en les categories inferiors i a La Masia, i que té molt a veure amb altres expressions de la cultura popular d'aquest país. En el rondo, com en la sardana, com als 'castells', no es tracta de reivindicar la força bruta, sinó de donar-li propòsit, no es tracta de buscar protagonistes ni d'incentivar la recerca de solucions parcials o individuals, sinó de posar en actitud d'igualtat tots els components o peces perquè aprenguin a coordinar-se 3 col·lectivament i en harmonia, a partir de les seves habilitats tècniques i de la interiorització del mètode escollit".
"Segurament, el "Sortiu i gaudiu" de Johan Cruyff sigui la frase culer més cèlebre, després del "Més que un Club". La successiva aportació de jugadors i, sobretot, de tècnics suïssos, escocesos, hongaresos i holandesos, entre d'altres, no per atzar provinents de països amb marcades tradicions comercials i de resistència a l'autoritarisme, tan diversos i heterogenis culturalment com Catalunya, ha forjat el nostre estil de joc durant els últims 125 anys. No tots els clubs, ni totes les cultures, manifesten de forma tan evident com inconscient, a través d'un estil de joc, a través de mil expressions de la cultura popular, el seu democratisme fonamental i la desconfiança cap a l'autoritarisme en totes les seves formes, la seva diversa configuració, l'horitzontalitat de la seva jerarquia social, les bondats de l'intercanvi, de la destresa tècnica o de la combinació de peces intercanviables. No tots els clubs, ni totes les cultures, per accedir a la ingravidesa, aposten per la grandesa dels petits. Per tot això i perquè en complim 125".