Daniela Guillén (Blanes, 2006) és la nova campiona del món de motocròs. La pilota catalana del Mequitec GASGAS Racing Team acaba de conquerir el seu primer títol mundial després de guanyar l'última prova a Austràlia i de firmar una temporada espectacular, aconseguint cinc victòries i cinc podis més en un any que mai oblidarà.
Com són aquests dies després de guanyar el campionat del món de motocròs?
Encara assimilant-ho. Són molts anys darrere d'aquest títol i haver-lo aconseguit crec que és una cosa molt gran. Amb la família, que he estat poc amb ells tot l'any, i amb els amics, amb la gent que m'ha estat ajudant, celebrar-ho.
[Veu el vídeo del moment de la victòria a Austràlia]
Què et ve al cap quan veus aquestes imatges?
Molta emoció. És el que t'he dit: molts anys perseguint aquest somni i aconseguint-lo. Crec que hi ha molt treball darrere que no es veu, molta gent, sobretot, i aconseguir-ho ha costat, però estic molt contenta i encantada d'haver-ho fet amb l'equip que m'ha pujat al Mundial i que ha estat amb mi sempre.
Com ha estat el procés d'haver estat subcampiona dues vegades i, finalment, aconseguir el títol?
Han sigut uns anys molt difícils perquè crec que he demostrat cada any, gairebé, ser la millor en cada carrera, fent voltes ràpides a les mànigues, guanyant, i que no surti aquest resultat és una cosa difícil de gestionar amb el cap. Sobretot, veure que tu fas tot el treball que pots i, per circumstàncies de reclamacions o coses que, a part, no pots controlar, crec que és una cosa difícil mentalment. Tu vols guanyar i veus que se t'escapa per alguna cosa que no pots controlar. Crec que és difícil.
Ets la primera catalana i espanyola que guanya aquest títol. Això et converteix en una referent?
Jo no ho sabia. La meva germana em va dir que, si guanyava a Austràlia i guanyava el Mundial, seria la primera dona. Però sí, jo crec que això ajuda molt. Serveix per a les noies que venen de baix, per ajudar-les a confiar en elles i a seguir treballant per aquest somni que tenen. És una cosa molt gran i tenir un referent ajuda molt.
Alg una vegada hi ha hagut nenes que t'hagin dit que ets una referent?
Sí, he tingut la sort. Quan vaig a córrer amb elles, jo soc una més, però impacta que et vinguin i et diguin aquestes coses. Crec que és una cosa que és molt gran i que, clar, és que soc la primera dona a guanyar un campionat del món aquí a Espanya. Crec que impacta molt.
És complicat viure del motocròs?
Ara mateix, sent campiona del món, estic sobrevivint. És dur dir-ho perquè he guanyat el màxim que podia guanyar, o sigui, ja no puc guanyar res més, i que no pugui viure de l'esport que m'agrada i del que he estat fent tota la meva vida, crec que és una cosa que no m'agrada. Perquè tu treballes, et deixes la pell, poses en perill la teva vida, perquè és un esport de risc, i que no puguis viure d'això et fa pensar i dir: "Bé, ja està. Ara, com que ja has guanyat, ara què? Seguiràs sense poder viure d'això?". És difícil.
En aquest sentit, hi ha molta diferència entre homes i dones en el món del motocròs?
Sí, jo crec que en tots els esports. Hi ha aquesta desigualtat, sobretot econòmica, i sent motocròs, encara més. Perquè et facis una idea, en el campionat del món hi ha no sé quants equips Factory, que és la marca, i no hi ha cap dona dintre d'aquesta estructura. És una cosa que impacta de veure que nosaltres també correm per guanyar. Hem demostrat en moltes curses ser més dones que homes i que no ens donin aquest valor costa.
En els últims anys ha anat creixent el paper de la dona al motocròs?
Aquest any he guanyat jo el campionat, però fins a l'última cursa no se sabia qui guanyaria. Estem donant espectacle i cada cop possiblement tinguem més visibilitat. Aquest any he tingut l'oportunitat d'anar als Estats Units, de córrer allà una cursa, i la veritat és que allà, amb les dones, estan fent un treball espectacular. Hi ha una persona que està intentant que les dones pugin més i crec que ho estan aconseguint. Jo crec que aquí és el que falta. Falta algú que vulgui ajudar les noies a tenir aquesta visibilitat igual que els homes.
I el teu l'objectiu a curt termini seria aquest salt als Estats Units?
Encara no ho he pensat bé, no tinc opcions de poder anar allà. Però, si es presenta algun equip o alguna oportunitat per anar-hi, la veritat és que crec que no m'ho pensaria dos cops.
Hi ha molta diferència entre el Mundial i el motocròs dels Estats Units?
És els Estats Units; allà és todo a lo grande. La veritat és que vaig flipar: com cuiden els circuits, com la gent cuida els pilots, com animen sent de fora... És tot molt gran i crec que és el valor que necessita un pilot, perquè és el que em diuen sempre: si no hi ha pilot, el que hi ha al voltant no hi seria. En el motocròs, sobretot aquí a Espanya, els pilots han perdut aquest valor. Crec que el pilot ha perdut un valor que abans tenia. És lleig dir-ho, però guanya més un mecànic que un pilot. Això no pot ser així.
Et vam entrevistar fa tres anys i ens vas dir que, per triomfar en aquest món, has de tenir "il·lusió". Continues tenint il·lusió?
La veritat és que sí. El motocròs és la meva vida. Crec que si em treuen el motocròs, no sé què faria a la meva vida. Sí que és una cosa que t'ha d'agradar molt perquè el motocròs és un esport molt exigent i molt sacrificat. Has de buscar objectius i jo en tinc un altre al cap, però encara no el puc dir.
Estem parlant del Dakar?
No, no, no. Per al Dakar encara queda.