A Valdebebas ja no es parla d'altra cosa. El Clàssic és a tocar i al Real Madrid hi ha veus que comencen a apujar el to. Una d'elles és la de Dani Carvajal, el capità sense por de dir el que pensa. El defensa ha estat clar amb Xabi Alonso: si l'equip no canvia la seva actitud, el Barça pot passar-los per sobre. Va passar en tots els Clàssics de la temporada passada. I la història pot tornar a repetir-se.
El pròxim 26 d'octubre serà el primer gran examen de la temporada. El Madrid arriba líder, amb 21 punts, però les sensacions no acompanyen. L'equip guanya, sí, però no convenç. Carvajal ho sap, i tem que aquesta falta d'intensitat acabi pagant-se molt car davant d'un rival ferit. Perquè el Barça, malgrat les baixes, no perdona quan ensuma debilitat.
El Barça arriba amb moltes baixes, però també amb moltes ganes
Els blaugranes arriben tocats, però no enfonsats. Sense Lewandowski, sense Raphinha, amb Dani Olmo i Joan García entre cotons. Fins i tot Ferran Torres arrossega molèsties. No obstant això, després de les derrotes contra el PSG (2-1) i el Sevilla (4-1), els de Hansi Flick necessiten una reacció. I quan el Barça necessita reivindicar-se, sol fer-ho amb ràbia.
Aquí rau la por de Carvajal. No al talent rival, sinó a la desconnexió pròpia. El lateral creu que el Madrid està jugant amb foc. Falta agressivitat, falta pressió, falta ànima. I sap que, si mantenen la línia del que portem de temporada, poden ser atropellats com va passar el curs passat. El capità ha vist massa Clàssics per confiar-se.
La clau serà la pressió alta
El lateral no assenyala ningú, però el missatge té destinataris clars: Mbappé, Vinícius, Rodrygo, Arda Güler. Els davanters. Els que han de fer el primer pas en la pressió alta, la que el PSG i el Sevilla van fer per destrossar el Barça. Si el Madrid espera enrere, sap que serà el principi del final.
Alonso podria reforçar el centre del camp amb més múscul o modificar el dibuix per avançar línies. El de Tolosa sap que tot es resumeix a pressionar o morir. En els entrenaments ja es nota la diferència. Més intensitat, més ritme, més exigència. Saben que no es poden permetre ser espectadors en el seu propi Clàssic.