Luis Suárez Miramontes acabava d'entrenar-se amb el Barça i encara tenia pendent una tasca: passar mitja hora colpejant un sac de boxa en una petita habitació. El seu entrenador, Ferenc Plattkó, considerava que necessitava guanyar corpulència i va trobar en la boxa una manera d'intentar-ho. El futbolista gallec, que acabaria conquerint la Pilota d'Or, no va trigar a qüestionar aquell exercici que allargava les seves jornades lluny de la pilota.
El mateix Suárez va explicar la història. Recordava que mantenia una bona relació amb els seus entrenadors, tot i que alguns li havien encarregat tasques estranyes. L'ocurrència de Plattkó ocupava un lloc destacat: el veia massa lleuger i volia que desenvolupés musculatura a base de cops de puny després de l'entrenament de l'equip.
Mitja hora de cops després d'entrenar-se
L'escena pertany al Barça dels anys cinquanta, quan el conjunt blaugrana encara jugava a Les Corts. Plattkó va dirigir l'equip durant la temporada 1955-1956, en els primers anys de Suárez com a barcelonista. L'entrenador havia identificat una necessitat física, però la solució triada no va convèncer el jove centrecampista. Aquelles sessions complementàries van acabar convertint-se en una rutina que estava disposat a discutir personalment amb el tècnic.
Després d'una setmana, va decidir parlar amb ell i plantar-se. "Jo he vingut a jugar a futbol, no a boxejar", va recordar en un testimoni del mateix Suárez per als mitjans del club. La frase resumeix la seva reacció davant un mètode la utilitat del qual no veia. Admetia que el seu físic estava poc desenvolupat, però entenia que passar mitja hora tancat colpejant aquell aparell no era el camí que necessitava.
El futbolista que acabaria guanyant la Pilota d'Or
L'anècdota adquireix una altra dimensió en observar la seva trajectòria posterior. Suárez, que va arribar al Barça el 1954 procedent del Deportivo, es va convertir en un dels grans centrecampistes europeus. El 1960 va guanyar la Pilota d'Or com a jugador blaugrana, el primer de la història del club. El seu talent per interpretar el joc va acabar situant-lo entre les figures més importants d'aquella generació, abans de marxar a l'Inter el 1961.
Així doncs, aquell intent d'enfortir-lo mitjançant la boxa va quedar com un record singular dels seus començaments. Dècades després, Suárez ho seguia explicant amb una resposta clara: volia millorar com a futbolista. La petita habitació de Les Corts va passar a formar part de la història d'un jugador que acabaria portant el seu talent molt més lluny.