El Barça ha difuminat la patacada de Roma a base de gols i futbol. L’equip, capitanejat per Andrés Iniesta i liderat per Leo Messi, guanya la seva quarta Copa del Rei consecutiva -i ja en suma trenta- després de ballar el Sevilla (0-5). Ernesto Valverde, que ja té la Lliga al sac, tancarà la seva primera temporada de blaugrana amb el vuitè doblet en els 119 anys d’història del club.

Un altaveu

El partit, una altra vegada marcat a foc per l’actualitat política​, era l’oportunitat perfecta perquè el Barça aixequés la veu i recuperés la grandesa d’un escut que va quedar malmès a Itàlia. Ernesto Valverde havia après la lliçó. Tot el talent al camp, sense vacil·lar, per decorar un escenari gairebé immillorable: el modern Wanda Metropolitano.

El Sevilla tampoc es guardava res en un gest que jugava amb la fina línia entre la precipitació i el suïcidi. El Barça només ha tardat 14 minuts en descosir i rebentar el pla dels andalusos. Messi ja havia exigit David Soria amb un llançament de falta quan Jasper Cillessen, a l’ombra de Ter Stegen, ha aguditzat el seu idil·li amb la Copa. Una passada seva de 50 metres ha deixat sol Philippe Coutinho perquè Luis Suárez acabés fent el 0-1.

La final es tenyia de blaugrana al contracop. Una alternativa que Valverde accepta i explota. Els debats de l’estil queden desvirtuats en nits com la d’avui. Perquè el Barça ha brodat el futbol. En estàtic i a l’espai, la pilota sempre tenia el mateix amo. El travesser d’Iniesta feia presagiar el que el destí li havia preparat en la seva última final amb el club que l’ha vist néixer i créixer.

Messi i Jordi Alba han volgut repetir la jugada amb la que han fet fortuna en els últims anys. Passada a l’espai, cursa, pilota enrere i gol. Tan simple com difícil. El 0-2 de Messi deprimia el Sevilla, incapaç d’apropar-se amb perill a la porteria de Cillessen. El Barça jugava com i quan volia. Tenia el partit a la mà. I ha decidit sentenciar-lo abans del descans. El 0-3 de Suárez, a passada del mateix Messi, convertia la segona part en una anècdota.

Glòria a Iniesta

En els seus últims dies com a blaugrana, Iniesta ha vist com el futbol ha tornat a regalar-li un moment únic. El seu primer gol amb el Barça en una final, després d'asseure Soria amb un gest tècnic a l’alçada de ben pocs, submergia l’afició desplaçada a Madrid en un estat que barrejava eufòria i nostàlgia. Els càntics ja no canviaran una decisió que sembla definitiva després de veure la reacció dels companys: abraçades i petons. Una escena que desprenia estima i reconeixement.

Iniesta s’acomiadarà com a capità, titular i peça fonamental del 'seu' Barça. Una fita reservada per als elegits. El seu nom ja figura en el museu del club i el seu partit, impecable, pinta el seu llegat amb lletres d’or. L’ovació, de tot l’estadi, quan Valverde l’ha substituït en el minut 87 serveix per calibrar la dimensió d’un futbolista irrepetible. Els 32 títols, comptant la Lliga, el faran perdurar al pas del temps.

Coutinho, des del punt de penal, ha tancat una golejada que ja és història del futbol. El Barça reforça el seu tron gràcies a uns reis que són monarques. Són mags.