Sara Sorribes ha estat reconeguda amb el premi Dona del Mediterrani, un guardó que posa en relleu una dona que atresori l'excel·lència que acompanya a les llargues trajectòries, sota el prisma de la constància, el treball, la saviesa i l'empoderament feminista.
En declaracions per a Mediterráneo, la tenista de 28 anys ha agraït el reconeixement i ha trencat el seu silenci després de retirar-se provisionalment del tenis professional per problemes de salut mental.
"De vegades pensem que parar és retrocedir, però per a mi ha estat al contrari"
El mes d'abril passat, Sara Sorribes va anunciar que deixava el tenis de manera indefinida a causa de problemes mentals i físics. "Recordo molt bé el moment en el qual vaig dir 'necessito parar'. Va ser una cosa que sentia des de feia temps, però que no volia veure del tot. Fins que un dia, simplement, vaig saber que no podia seguir així", explica la de La Vall d'Uixó (Castelló), que feia anys que patia en silenci, entrenava per entrenar i competia per competir.
Sorribes, que "no volia ocultar res, ni fingir una lesió", va aconseguir dir prou i als seus 28 anys, va prendre una decisió que va ser dura, però molt alliberadora, tal com ella mateixa reconeix: "Va ser dur, perquè parar implica renunciar durant un temps a una cosa que estimes, però també va ser molt alliberador. Vaig sentir que era necessari per poder continuar bé a llarg termini". La guanyadora d'una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París 2024 ha estat molt clara sobre això, assegurant que "de vegades pensem que parar és retrocedir, però per a mi ha estat al contrari" i "m'ha permès adonar-me de l'afecte que em professa molta gent, dins i fora de l'esport".
Durant aquesta aturada, que dura ja tres mesos, la tenista ha après "que no passa res per parar" i que "cal ser valent també per reconèixer que necessites cuidar-te". D'altra banda, Sorribes ha volgut agrair "el suport fonamental" del seu entorn: "La meva família, els meus amics, el meu equip i els meus espònsors m'han acompanyat des del respecte i l'afecte. No m'han demanat res, només han estat. I això, en moments així, val molt més que qualsevol títol o medalla".
Finalment, Sara Sorribes ha aprofitat l'ocasió per donar un consell a les persones que conviuen amb un problema mental: "Que escoltin el seu cos i el seu cap. Que no es comparin. No hi ha un únic camí ni una única forma de fer les coses. I que l'entorn és clau. Tenir persones que t'entenguin, que et donin suport sense pressionar-te, marca la diferència".