Nico Williams no aixeca el cap, tampoc amb la selecció espanyola. Després d'una temporada marcada per les nombroses lesions que ha patit i una pubàlgia que ha llastrat el seu rendiment durant mesos, aquest Mundial semblava l'oportunitat perfecta per recuperar confiança. Tanmateix, de moment, aquesta cita tampoc ha començat de la millor forma per al futbolista de l'Athletic Club. Perquè just en el segon partit en què tenia minuts, el futbolista basc va tornar a patir una lesió muscular que posa en dubte la seva participació en la resta del torneig.
"És un dels pitjors dies de la meva vida"
Nico Williams va arribar al Mundial tocat. La fase de grups havia de servir per acabar d'agafar forma de cara a les rondes eliminatòries. Però el dur partit contra l'Uruguai ha significat un nou contratemps per al jugador basc, que va abandonar el terreny de joc tocat després de rebre una entrada desmesurada de Nico de la Cruz. Les proves mèdiques ja han confirmat que l'extrem de l'Athletic, un dels millors socis que ha tingut Lamine Yamal a la selecció, pateix un infortuni muscular a l'adductor dret provocat per aquesta entrada.
Hoy es uno de los peores días de mi vida. Vuelvo a lesionarme después de un año muy complicado, en el que la pubalgia me ganó muchas batallas, pero no la guerra. Conseguí superarla con trabajo, sacrificio y, sobre todo, responsabilidad.
— Nicolas Williams (@willliamsssnico) June 27, 2026
Fue un año y medio de sufrimiento,… pic.twitter.com/6gCMHhJLzk
La bona notícia, però, és que aquesta lesió ha estat menys greu del que s'esperava. Per tant, el germà petit dels Williams continuarà concentrat sota les ordres de Luis de la Fuente, en espera de què pugui estar disponible per algun dels pròxims enfrontaments. De moment, ni el jugador ni l'entrenador s'han fixat dates. Això sí, Nico ha deixat clar que aquest infortuni ha estat un dur contratemps per a ell. Ho ha fet en una carta publicada a les seves xarxes socials que ha servit també per carregar contra el joc brut de l'Uruguai i, més concretament de Nico de la Cruz.
La carta sencera de Nico Williams
Avui és un dels pitjors dies de la meva vida. Torno a lesionar-me després d'un any molt complicat, en què la pubàlgia em va guanyar moltes batalles, però no la guerra. Vaig aconseguir superar-la amb feina, sacrifici i, sobretot, responsabilitat.
Va ser un any i mig de patiment, tristesa, incertesa i ansietat. No sabia quan tornaria a jugar sense dolor ni quan recuperaria una vida normal. Vaig arribar a conviure amb el dolor en coses tan simples com anar al bany, pujar i baixar del cotxe o simplement gaudir del dia a dia.
Tornar a ser feliç jugant a futbol era la meva prioritat més gran, juntament amb recuperar el somriure. Perquè sense un somriure, sense gaudir i sense ser feliç, no puc rendir al màxim nivell.
El vaig superar. Després va aparèixer una lesió a l'isqui, que em va tornar a posar a prova. Un cop més vaig deixar de somriure, però tampoc no m'aturaria.
Ahir em van provocar una nova lesió després d'una acció en què un company de professió va actuar portat per la frustració, el descontentament i la tristesa per la situació que passava. Va ser una jugada que, al meu entendre, es podia haver evitat perquè era completament innecessària.
Però això tampoc m'aturarà. Sé que Déu té un pla per a mi i continuaré lluitant fins a l'últim moment per tornar a fer el que més estimo: jugar a futbol, ser feliç i donar moltes alegries.
Gràcies de cor a tots pels vostres missatges de suport.
La història no ha acabat ens veiem al més aviat possible en aquest mundial.