L'esport, i més el de primer nivell, és un món en el qual l'exigència és màxima i cada vegada els esportistes estan més exposats. Sempre hi ha pressió, però sobretot apareix molt aviat en els esportistes que despunten quan encara són molt joves i se'ls demana rendiment immediat i una progressió que moltes vegades no és possible. Per això es produeixen casos d'estrès màxim i esportistes que acaben amb la seva carrera esportiva per culpa de problemes de salut mental.
En aquest sentit, Bojan Krkic, exjugador del Barça, del Milan, de la Roma, de l'Ajax o del Vissel Kobe, entre d'altres, ara formant part de l'estructura de futbol blaugrana, ha patit problemes de salut mental al llarg de la seva carrera. Bojan, de 33 anys i ja retirat del futbol, ha presentat el seu documental produït per Rakuten TV anomenat 'Bojan, més enllà del somriure'. En el metratge explica les pors i les inseguretats d'un jove jugador que estava cridat a ser una estrella mundial.
Els problemes de Bojan i Iniesta: ansietat i depressió
Bojan Krkic va tenir ansietat durant la seva etapa al Barça, cosa que no es coneixia dins del vestidor. Un problema que el mateix exjugador culer confessa que "el vaig viure amb molt hermetisme". "Crec que cap company era conscient del que em passava", ha afirmat sobre el seu problema de salut mental.
Encara seguint amb el futbol i el Barça, es pot recordar el cas d'Andrés Iniesta, que va confessar que va passar per una depressió durant la seva etapa al club blaugrana. Tot va començar després de la sobtada mort del seu amic Dani Jarque al 2009, sentint-se molt trist i fora de lloc en tot moment. Iniesta va arribar a explicar que "desitjava que arribés la nit per prendre'm la pastilla i descansar".
Altres esportistes que han patit problemes de salut mental
Però no només ells són casos destacats d'esportistes que han tingut problemes de salut mental. Un dels més sonats va ser el de Simone Biles, gimnasta estatunidenca i guanyadora de 37 medalles entre Jocs Olímpics i campionats mundials, que es va haver de retirar de l'esport per un temps. "Ja no confio en mi. He de protegir la ment", afirmava en el seu dia. Naomi Osaka, tennista japonesa, també es va retirar temporalment de l'esport per problemes de salut mental: "Mai no faria broma sobre una cosa tan seriosa com la salut mental perquè he patit depressions des del US Open del 2018".
Fa uns mesos Ricky Rubio va haver d'anunciar que deixava el bàsquet de manera temporal per prioritzar la seva salut mental. I aleshores va renunciar al passat Mundial de bàsquet. Un cas similar al de l'actual jugador del Barça Àlex Abrines, que quan jugava a l'NBA va patir depressió i ansietat. També nedadors com Michael Phelps o l'espanyol Rafa Muñoz, que van tenir problemes per seguir competint amb garanties.
Queda clar, doncs, que el món de l'esport és molt exigent i que la pressió que reben els esportistes d'elit moltes vegades acaba afectant directament en la persona. I per això és tan necessari treballar la salut mental a l'esport, però també fora d'ell.