El Reial Madrid va guanyar l'Alabès. Tres punts importants que són una ampolla d'oxigen. Però la sensació torna a ser amarga. El joc no convenç. L'equip es parteix. Es trenca més del compte. I deixa clar que el problema va molt més enllà del marcador. La victòria no tapa res. Només ajornar el debat.
El focus torna a assenyalar Xabi Alonso. El tècnic segueix a l'estacada. Cada partit és un examen. Cada decisió, un conflicte. Vol imposar la seva idea. Vol corregir errors. Però no sempre pot. Hi ha límits. Hi ha noms que pesen massa. I això està desgastant el vestidor.
El pitjor Bellingham des que va arribar al Reial Madrid
Un dels noms que genera conflicte és Jude Bellingham. Un futbolista clau. Però també qüestionat. Forma part del grup que no connecta amb el mètode de l'entrenador. No li agraden les rutines. No comparteix la planificació. No sent el pla com a propi.
El problema és esportiu. I també emocional. Bellingham no està bé. No marca diferències. No genera perill constant. No pressiona com abans. No lidera. No millora alternatives com Arda Güler. Els seus números cauen. La seva influència desapareix. I l'afició comença a perdre la paciència.
Tanmateix, juga sempre. Sempre és titular. Passi el que passi. I aquest tracte especial genera soroll al Reial Madrid. Dins i fora del vestidor. Hi ha companys i bona part de l'afició que no entén per què Bellingham no juga menys. Per què no descansa. Per què no se li exigeix el mateix. La sensació de privilegis comença a estendre's. I quan això passa, el vestidor es trenca.
Pressions externes perquè jugui Bellingham
Les crítiques creixen. El Bernabéu murmura. Molts demanen banqueta. Una suplència puntual. Un toc d'atenció. Però això no succeeix. Xabi Alonso no pot asseure'l. No perquè no vulgui. Sinó perquè no el deixen. Les ordres arriben des de dalt.
Des de la Cadena SER es va filtrar una informació incòmoda. Un secret que explica moltes coses. L'entorn de Bellingham pressiona molt. El seu pare i agent fa trucades constants amb queixes i exigències. El missatge que arriba al Madrid és que Jude ha de jugar sempre. I això condiciona tot.
Florentino Pérez vol evitar un altre incendi. Ja hi ha massa fronts oberts. Per això protegeix el jugador i limita l'entrenador. Però aquesta decisió té un preu. I aquest preu és l'equilibri intern. Els companys ho saben. El cos tècnic ho pateix. L'ambient s'enrareix. I mentrestant, l'equip és com si jugués amb un menys.