Moltes vegades passem pels nostres carrers i veiem gent fent voltes a l'illa, carregant una espècie de sacs pesats o ficats en una espècie de garatge d'on surt música motivant mentre carreguen barres amb molts discos, o no, als costats. No es preocupin, ni s'han tornat bojos, ni necessiten ajuda, ni tampoc són entrenaments militars (encara que molts podrien ser-ho). Es tracta d'un esport que, cada vegada més, està a l'ordre del dia, el CrossFit, una modalitat que combina els exercicis gimnàstics amb els cardiovasculars i amb elements d'halterofília.
I Barcelona s'ha convertit en l'epicentre mundial d'aquest esport, cada vegada més a l'alça, amb la segona edició del Wodcelona, una competició de CrossFit benèfica, organitzada per l'ONG Limited Edition Athletes i impulsat per NIKE, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha celebrat durant tot el cap de setmana en el Moll de la Marina. Pocs dies abans de celebrar la Mercè, la ciutat Comtal ha reunit més de 1000 persones provinents de més de 46 països, alguns d'ells autèntics atletes que han lluitat per entrar en els CrossFit Games - una cosa així com els mundials de CrossFit.
Wodcelona: l'esdeveniment més inclusiu
Però el Wodcelona, va molt més enllà d'una simple competició de CrossFit i s'ha convertit en l'esdeveniment més inclusiu de la història d'aquest esport. Amb 21 categories organitzades, perquè tothom pugui participar, més de la meitat d'elles, 11, són adaptades. "Wodcelona neix amb la idea de, jo com a atleta amb discapacitat visual, a partir de les experiències que he tingut competint i aquesta il·lusió que hi ha a l'hora de preparar-te una competició, sentia que era important fomentar que tothom, sigui quina sigui la discapacitat o no, pugui tenir aquesta il·lusió", explica Marc Gil, l'organitzador d'aquest magnífic esdeveniment.
"Dins del món no hi havia aquest vessant adaptat, i decidim jugar amb diversos elements, un, la ciutat de Barcelona com un atractiu important en l'àmbit turístic i amb tots els valors que té com a ciutat olímpica, i segon, el CrossFit, però per a tots, amb la qual cosa volíem donar aquest punt de festival que té la competició perquè tingués aquest efecte", afegeix Gil. Un ambient que també destaca l'atleta d'elit, Pau Llorens: "Es veu molta gent, molt ambient i la gent ve a passar-s'ho bé, que és l'important d'un esdeveniment així".
Després de la seva primera edició, aquest any s'ha celebrat la segona, en la qual el mateix organitzador assegura que " ha estat un pas més enllà en moltes qüestions, però sobretot en l'experiència de tots els participants", afirmació que corrobora Pau Llorens: "La segona edició ha estat molt millor que l'any passat, el lloc, les pistes, la pantalla, a més de ser la competició més inclusiva, m'encanta com l'han muntat".
Un cap de setmana de competició i de comunitat
Els més de mil atletes participants, entre els quals hi ha més de 500 dones, han competit durant tot el cap de setmana, cada un en la seva categoria corresponent, per ser el millor atleta de Wodcelona. Tanmateix, el més important, com destaca Llorens, és la comunitat que fas amb el CrossFit, que per a ell és "un estil de vida".
"En una competició com Wodcelona es veu que la gent ve bolcada per animar, es coneix molta gent, de diferents edats, sexe, és indiferent. Pots ajudar-lo, animar-lo i per a mi això és CrossFit. És compartir alguna cosa més enllà d'aixecar una manuella o una barra", assegura Pau, un dels millors atletes del cap de setmana. Un dels motius, precisament, que enganxa a la gent a practicar aquest esport, és la comunitat, i la petita gran família que es genera: "fas una amistat, amb una persona amb qui comparteixes un esforç, un moment que és dur i això et fa connectar amb la gent de tot Espanya. He conegut gent de Madrid, de Donosti i els veus en totes les competicions i mantens una amistat o una relació", afirma Pau.
Així doncs, tant Pau com Marc, animen tota aquella gent que s'ha interessat en aquest magnífic esport, a practicar-ho. Ambdós asseguren que cal allunyar-se dels prejudicis que hi ha sobre el CrossFit, 'que si soc molt gran, que si això no és per a mi', perquè "tot és adaptable, és l'avantatge que té, pots fer-ho indiferentment de la teva condició física, de la teva experiència en l'esport, de la teva edat i de qualsevol cosa."