Que ho canti tota Catalunya, que ho visqui Barcelona, que xali el barcelonisme, que en gaudeixin els culers del món: el Barça és el campió. La Lliga és nostra. El títol de la regularitat de l'Estat espanyol pertany a aquest país. Sis vegades en els últims vuit anys l'aficionat barcelonista ha cantat amb emoció: “campions”. Vuit vegades en els últims 16 anys traient pit, dient-ho al món “Oh le le, oh la la, ser del Barça és el millor que hi ha”. Destapi l'ampolla de cava tota aquesta setmana, que la felicitat és seva, soci culer. Gaudeixi que el seu equip ha guanyat aquesta temporada la Lliga, la Supercopa d'Europa, el Mundial de Clubs, i diumenge vinent jugarà la final de la Copa del Rei. Gaudeixi amb la grandesa d'aquest equip que enamora. Vibri i xali amb aquest hat-trick final de Luis Suárez a Granada.

El Barça ha aconseguit el títol perquè ha fet el que havia de fer a Granada: Guanyar. La victòria ha estat indiscutible. Clara. Com s'esperava d'un equip campió. O és que potser vostè no creia que guanyaria? Segur que hi havia gent que pensava que el Barça fallaria. Algun madridista i algun culer ressentit. Que n'hi ha, de veritat. Però l'equip de Luis Enrique no ha fallat. Ha rematat el que havia de rematar. Ha estat superior durant les 38 jornades al Reial Madrid i a l'Atlètic de Madrid.

15 minuts de glòria per al Madrid

El Madrid va ser campió durant 15 minuts. Un consol massa breu. Just des que Cristiano Ronaldo va marcar a La Corunya als 7 minuts de joc i fins que va arribar el minut 22 en el qual Neymar i Alba van combinar perquè Luis Suárez, ell, l'uruguaià, el Bóta d'Or, el Pitxitxi de la Lliga, marqués el primer gol del Barça a Granada.

Allà ha enterrat el madridisme l'esperança. El miracle no seria possible. El Barça ja tenia el títol a les mans. L'acaronava, l'abraçava i el besava. Era seu. Cristiano ha marcat el segon al Depor, i Suárez, com si tingués una lluita particular amb el portuguès –que la tenia-, ha culminat una jugada espectacular en la qual Mascherano ha posat la mira, Alves ha centrat i l'uruguaià ha entrat amb el cap per posar el 0-2. Gran la jugada, i fenomenal la resolució. Suárez marcava el seu tretzè gol en els últims cinc partits: “U-ru-gua-yo”, el crit de guerra del barcelonisme, que té en Messi el seu símbol principal.

Però Suárez insaciable ha acabat rematant un hat-trick preciós després d'una gran jugada en la qual Neymar li ha posat en safata el gol 40 de la Lliga. El gol que ha servit per tranquil·litzar més l'afició, per obrir el cava, per sentir amb orgull aquest sentiment barcelonista.

La felicitat del barcelonisme es manté viva. "Campions, campions, campions", crida culer, crida-ho amb l'ànima. No és una Lliga qualsevol. És la Lliga que es tenia guanyada fa un mes i que s'ha hagut de guanyar l'última jornada. És la Lliga que en altres temps s'hauria perdut, com ha manifestat Piqué a Canal Plus, el central català que va saltar al camp del Granada a celebrar el títol amb el seu fill Milan, per celebrar un títol més d'una generació gran, inspirada, talentosa, en la qual Messi és el seu líder, però que està envoltat d'un equip de gladiadors que tenen la pell i el caràcter del u-ru-gua-yo. "Campions". Creu-t'ho culer. Ets el campió del Segle XXI. No hi ha ningú com tu a la Lliga espanyola.