No ha pogut ser. El Barça s'ha quedat a tocar del miracle. Ha fet un partit quasi immaculat, però no ha estat suficient per remuntar. Els homes de Flick han mort a la riba després de marcar tres gols, obra de Bernal (x2) i Raphinha, i han perdut la corona de la Copa del Rei. Els últims minuts han estat amb els culers bolcats a l'atac, però no han pogut trobar l'anhelada diana per forçar la pròrroga. Així, un Atlètic de Madrid nerviós i una mica covart, s'ha convertit en el primer finalista de la Copa. L'eliminació, tanmateix, no pot eclipsar l'actuació culer, rebel i orgullosa. Només ha faltat un punt de sort que en gestes com aquesta sempre és imprescindible.
Lamine Yamal il·lumina el camí...
1% de possibilitats, 99% de fe. Aquest és el lema que el Barça ha recuperat per intentar replicar la missió més impossible: remuntar un 4-0 en contra. Fa nou anys, sota la mateixa premissa, va culminar exactament la mateixa gesta davant el PSG en el mateix escenari, en una de les remuntades més èpiques que es recorden. En aquella ocasió, qui hi va creure més que ningú va ser un Neymar que es va acabar convertint en l'heroi de la nit. Avui, qui tenia més ganes de gresca era Lamine Yamal, el seu deixeble més avantatjat.
S'ha notat des de la primera pilota que ha tocat. I el seu millor aliat era un Spotify Camp Nou que s'ha convertit en el jugador número 12 de l'equip de Flick. No ha parat mai d'animar, tampoc després d'uns primers 15 minuts en què els culers no han acabat de trobar situacions de gol clares i han rebut la pèssima notícia de la lesió de Koundé, que ha hagut de deixar el seu lloc a Balde, reubicant Cancelo al lateral dret.
... i Raphinha no falla des dels 11 metres
Aquest canvi no ha virat massa el pla del Barça: molt ofensiu, però tampoc sense perdre el cap en excés, conscient que un gol en contra era matador. Això no impedia que l'Atlètic sortís al contracop. De fet, la primera gran ocasió ha caigut a les botes de Griezmann. Però a diferència del Metropolitano, avui el francès no ha estat fi de cara a porteria. I si l'Atlètic perdonava, qui no ho feia era un Bernal que aprofitava una passada de la mort de Lamine per fer embogir, encara més, el feu blaugrana.
Abans del descans, l'Atlètic n'ha tingut una altra, aquest cop al cap de Lookman, també desencertat avui. I de nou, qui perdona paga. Quan el teló del primer acte estava a punt d'abaixar-se, amb Simeone demanant l'hora des de la banda, una internada de Pedri a l'àrea rival s'ha convertit en un penal claríssim que Raphinha s'ha encarregat de transformar de forma magistral, sense perdre la calma, enganyant Musso amb un xut suau.
El Barça hi creu fins al final...
El Barça tenia la feina mig feta. Necessitava 45 minuts iguals per forçar una pròrroga que tots els culers signaven amb els ulls tancats abans de començar el partit. La posada en escena dels homes de Flick ha tornat a ser excel·lent, subjectats per un colossal Cubarsí i il·luminats per un Lamine Yamal màgic. Costa de creure que ambdós estiguin encara en edat de juvenil.
... però acaba morint a la riba
En el mig camp, com és habitual, Pedri portava la batuta. Només faltava una cosa: més pólvora en els metres finals. I Flick en tenia molta guardada a la banqueta amb Rashford i Olmo. També amb un davanter inesperat: Ronald Araujo, que ha entrat a causa d'una lesió de Balde per jugar de davanter centre. I en el primer minut de l'uruguaià al camp, els blaugrana han trobat el tercer, obra de nou de Bernal, aquesta vegada recollint una centrada de Cancelo.
La diana del migcampista de Berga ha fet creure els culers fins al final, però tot s'ha quedat amb un somni. L'equip de Flick no ha trobat la recompensa i ha acabat eliminat de la Copa de forma cruel i orgullosa.