No hi ha hagut miracle. L’Olympique de Lió ha tornat a guanyar el Barça i l’elimina de la Champions League als quarts de final (0-1). Les blaugrana planten cara, però no poden fer res per difuminar les diferències entre les dues plantilles.

Un escenari immillorable

El club ha aconseguit mobilitzar l’afició perquè ompli les graderies del Miniestadi en una jornada que suposa un nou rècord d’assistència al futbol femení a can Barça: 12.178 espectadors. Amb pocs forats a les graderies, les jugadores blaugrana han saltat sobre la gespa entre banderoles i dues pancartes gegants que reclamaven la llibertat dels presos polítics.

La gesta era gairebé impossible. Però Fran Sánchez, entrenador del Barça, ha volgut apurar les seves opcions al màxim. El tècnic ha variat el dibuix per poblar el mig del camp. Alexia i Bussaglia eren la parella de migcampistes, mentre que Patri Guijarro endarreria la seva posició i es convertia en central. Marta Torrejón passava al lateral dret. El 4-2-3-1 ho fiava tot al talent en atac de Lieke Martens i Toni Duggan.

La consigna era no encaixar cap gol per seguir vives. I la portera Sandra Paños ha tornat a ser decisiva, com en el partit de Lió. Les seves aturades han fet bona la proposta d’un Barça centrat en defensar i amb molts problemes per creuar la línia del mig del camp amb la pilota controlada. Tot i la voluntat del públic, l’Olympique no patia.

El Barça guanyava metres amb faltes que eren petites conquestes, però se li fonien els ploms quan havia de proposar en atac. Les davanteres perdien tots els duels individuals i no generaven perill. La sensació de superioritat de les franceses feia por i el més positiu era el marcador. El 0-0 al descans ho deixava tot obert. L’equip sabia que amb un gol eliminava a les vigents campions d’Europa.

Un gol injust?

El Lió no modificava el seu plantejament, perquè entenia que la millor manera de protegir el seu marge era tenir la pilota. Les franceses seguien sotmetent el Barça amb possessions llargues que anaven d’una banda a l’altra. Melanie Serrano ha evitat el 0-1 sota pals amb un cop de cap. Alexia, minuts després, ha fet el mateix, però la linier ha interpretat que la rematada de Le Sommer ja havia creuat la línia.

El premi era just, tot i que la jugada del gol genera molts dubtes. El 0-1 ha confirmat les tendències dels dos equips. El Barça ha intentat sacsejar l’eliminatòria, molt coll amunt, des de la banqueta, però no ho ha aconseguit. El Lió ha fet valer la seva condició de millor equip del món per avortar qualsevol intent de rebel·lió.

El públic animava unes jugadores a les que els faltava gasolina i punteria. El Barça, amb el pas dels minuts, assumia un desenllaç inevitable. L’equip, a cada errada, s’acomiadava d’una competició on sempre ha plantat cara. La mala sort en el sorteig dels quarts de final l’envia a casa abans d’hora, però torna a assenyalar-li el camí: cada temporada s’apropen una mica més a l’elit europea.