I el Barça no ha desaprofitat l'última vida que li restava per continuar lluitant pel títol de Lliga. I ha estat sagnant. Excessivament cruel amb el Depor (0-8). Tenia tanta ràbia l'equip blaugrana que no ha tingut pietat amb el rival. Luis Suárez ha tornat a marcar, i ho ha fet quatre vegades. I Messi n'ha anotat un, però l'argentí ha estat sublim. Ha posat unes assistències que l'uruguaià ha rematat a pler, i han servit per liquidar el partit. I Neymar, desconegut gran part del partit, també ha marcat. I Andrés Iniesta ha jugat un partidàs fins al punt que quan ha estat substituït ha rebut una ovació del públic de Riazor. I fins i tot Bartra ha coronat la seva oportunitat amb un gol. I Bravo no ha rebut ni un gol. El Barça segueix líder i molt viu. La Lliga depèn només d'ell. Cal confiar.

Del que es tractava i el que ha anat a fer el Barça a La Corunya és a guanyar. I ho ha fet. L'objectiu era superar la dinàmica perdedora en la qual l'equip havia caigut amb tres partits de Lliga perduts consecutivament, fatalitat que l'havia portat a perdre tot l'avantatge que portava fa un mes sobre els seus perseguidors.

Tornar a somriure

No es tractava de jugar de forma brillant, o de retrobar el joc meravellós que l'ha portat a enamorar els aficionats del futbol. No es tractava de fer-ho bonic. L'important era guanyar, que l'equip recuperés la confiança, que els jugadors tornessin a somriure, que el trident tornés a combinar i que, sobretot, trobessin el gol.

El Barça no ha dubtat mai. Tenia raó Luis Enrique quan deia que volia un Barça com el que es va enfrontar al València i que va acabar perdent. Llavors aquest Barça, al Camp Nou, va rematar més d'una vintena de vegades i va perdre. El Barça de Riazor ha tingut la mateixa iniciativa que diumenge passat, però aquesta vegada hi ha hagut encert. Les rematades han perforat la porteria. I el porter del Depor, Manu, no serà convertit en internacional.

El Barça ha jugat per guanyar i golejar. Sabia que Riazor no era Anoeta. No en va, els números l'afavorien clarament. Feia vuit anys que puntuava a La Corunya, i les últimes vegades amb golejada.

El destape

Hi havia tanta ràbia continguda en el Barça que no hi ha hagut compassió amb l'adversari. Tard o d'hora l'equip es destaparia. Ho sabia Luis Enrique i ho sabien els jugadors, que mai no van entendre els dubtes que es van sembrar quan van deixar de guanyar.

No es podien haver oblidat de jugar uns futbolistes que ho feien de memòria. No podien existir causes extraordinàries o extraesportives que causessin la davallada anímica en els jugadors.

És possible que encara hi hagi crítics que buscant pessigolles a la contundent victòria del Barça a Riazor comencin a reclamar a Bartra per a l'equip titular. Potser seran els mateixos que deien que el defensa català hi estava a desgrat i barallat amb l'entrenador. El seu gol ha estat celebrat per tot l'equip i la banqueta. Cal creure en aquest equip, i cal creure que en el futbol hi ha les ratxes, però que l'equip està unit és una veritat notable.

És possible que continuïn apareixent els dubtes sobre Messi o sobre Neymar. Però l'argentí ha donat unes assistències exquisides, que han valgut per gols, i ha buscat la pilota, i ha acabat marcant un gol que li ha servit en safata Suárez. I Neymar és veritat que és desconcertant, però continua buscant retrobar-se amb el joc desequilibrant.

No és menys cert que l'equip ha elaborat la victòria gràcies a l'extraordinària actuació d'Iniesta. Ha aparegut el capità immens, dirigint, manant al centre del camp, imposant la seva llei, dictant el ritme del partit, i se n'ha anat amb el partit ja sentenciat, i ha estat llavors quan Riazor s'ha aixecat per ovacionar-lo.

És trist escriure-ho perquè la frase és tòpica entre els futbolers, però tenen raó els que sempre diuen que el "futbol és futbol".

 

Els gols

0-1 Luis Suárez 11’

0-2 Luis Suárez 24’

0-3 Rakitic 47’

0-4 Luis Suárez 53’

0-5 Luis Suárez 64’

0-6 Messi 73’

0-7 Bartra 79’

0-8 Neymar 81’