El Barça ha actuat pel principi d'acció-reacció amb una campanya desconcertant en suport a Leo Messi. Potser perquè l'argentí s'hauria plantejat marxar, per un motiu de justícia o perquè els aficionats ho van demanar. El club blaugrana ha creat una polèmica inadmissible.

S'ha parlat de les causes, les conseqüències i la relació del jugador amb el club. Està bé que una entitat defensi els seus. Tothom busca les millors solucions per als més propers, però s'ha de saber quines són les maneres més adequades. L'acció de suport a l'argentí és el que més desentona del conflicte.

Ni ètic ni just

El Barça ha destacat que defensa l'ètica, el principi d'igualtat i de la justícia, perquè Messi ha tornat tot el que havia de pagar. Però això no és així. Cometre un delicte fiscal i donar suport al defraudador, que ha acceptat la culpa pagant els diners que devia a Hisenda, no és una relació èticament possible. La justícia ha estat igualitària i coherent amb la seva decisió. Tres delictes per frau fiscal a raó de set mesos de presó per cadascun és una condemna adequada. Es podria discutir la decisió, sí, però no pot ser que en surti indemne.

Els 21 mesos de presó han estat una resolució adequada i llargament argumentada. Si el pagament de Messi per regularitzar la seva situació, és la prova que el jugador admet el frau, també l'ha salvat d'anar a la presó. En el cas que no hagués fet aquest pagament pel deute amb l'Agència Tributària, les penes de set mesos per cada delicte s'haurien duplicat.

D'aquest cas, l'única cosa que és criticable és l'actitud del club. El Barça s'ha equivocat des del principi volent anar més enllà d'un suport privat i un altre de públic a través d'un comunicat. Si a tot això afegeixes una campanya que dóna pas a implicar persones alienes al cas, es converteix en una errada garrafal. El club blaugrana s'ha tornat a escudar en possibles problemes externs i ha assegurat que està en contra de la sentència de l'Audiència de Barcelona perquè busca una "justícia material" que quedi allunyada de possibles interessos aliens.

Sense delicte

Segons fonts jurídiques consultades per El Nacional, aquesta campanya de #TotsSomLeoMessi no podria ocasionar en cap dels casos un problema jurídic per al club. El Barça ha fet una proposta inadequada i poc meditada, però dins els marcs permesos i sense repercussions. És una més de les petites errades que anaven amb bona fe i que acaben sent trampes mortals.

L'entorn blaugrana és un món diferent. D'una denúncia d'un soci en va sortir el cas Neymar. La transparència i la voluntat d'escoltar la veritat són condicions sine qua non a can Barça. I no fos cas que algú volgués alguna explicació de la campanya en qüestió i interposés una querella, cosa que tampoc sorprendria.

El club pot estar tranquil en aquesta remota circumstància perquè la querella no prosperaria. Tot i que les formes del Barça i la intenció no han estat les més encertades, en aquesta acció no hi apareix cap delicte.

L'aficionat culer pren partit

Una altra cosa que no pot ser bona és que en alguns casos l'opinió del soci no compti per a res, i en altres sigui el gran influenciador del club. Segons el portaveu del Barça, Josep Vives, aquesta campanya va ser una conseqüència de la demanada dels aficionats.

Sembla que a les xarxes socials no deu haver-hi aquesta gent que reclama el suport a Messi per haver comès un delicte de frau fiscal. El rebombori creat ha estat immens. Les crítiques s'han repartit a tort i a dret i sense miraments.

La indecència del Barça

Un únic comunicat hauria estat la millor solució. L'empresa defensa el treballador i punt. No hauria d'haver pres més partit en el conflicte. El Barça hi ha posat cullerada i s'ha excedit en les seves obligacions.

El millor club del món actua de manera correcta en ocasions i en d'altres s'equivoca. Quan es fan les coses bé, tothom somriu i és feliç. Quan hi ha dificultats, les mirades van dirigides al Camp Nou. Però el que no hauria de passar és que es creïn conflictes d'allà on no en ragen.