Exhibició de futbol del Barça a la primera part per superar un Athletic Club que només ha xutat dues vegades entre els tres pals de la porteria de Ter Stegen (2-0). Els blaugrana se sobreposen a les baixes, alimenten el seu cercle virtuós i arranquen un altre full del calendari gràcies a un Leo Messi estratosfèric. Aquest equip s'abraça a la Lliga i segueix somiant amb el triplet. 

Messi capgira tendències

El club estava preocupat perquè el Barça guanyava i el Camp Nou no s’omplia. Els aficionats no responien a la crida d’una plantilla que sorteja la derrota cada cap de setmana. Però aquest maldecap ja és història. El nivell de Messi, per sobre de l’excel·lència a la que ha acostumat el món del futbol, ha estat un reclam més que suficient per revertir la situació. Ara, l’estadi s’omple per aplaudir uns jugadors que no tenen sostre. I el partit contra l’Athletic ho exemplifica.

Ernesto Valverde vol guanyar la Lliga el més aviat possible. L’entrenador segueix superant els obstacles que la temporada situa en el seu camí. I sempre ho fa amb encert. Avui, les baixes de Luis Suárez i Sergio Busquets suposaven un repte. Dues pedres angulars que Ivan Rakitic i Paco Alcácer han substituït sense que ningú ho notés.

Els primers 15 minuts de la primera part han estat primorosos. Futbol total per guardar en un lloc privilegiat del museu del club. El Barça generava ocasions sense voler, amb la defensa plantada al mig del camp. L’Athletic perseguia ombres i començava a assumir un desenllaç inevitable. Una falta de Messi que fregava l’escaire ha estat l’avís a una tempesta de joc que ha desembocat en l’1-0. Álcacer només ha hagut d’empènyer un regal de Jordi Alba, exuberant en atac.

Neymar?

Els pals salvaven la vida als bascos, que eren incapaços de trenar tres passades. La comparació entre els dos equips era sagnant. Al Barça li sortia tot bé i l’Athletic era un convidat de luxe a la festa que va començar amb el 3-0 contra el Chelsea. Philippe Coutinho ha fet trontollar el travesser de Kepa  abans que el futbol fos just amb un Messi entregat en cos i ànima. Ousmane Dembélé trobava el ‘10’ a la frontal de l’àrea per repetir la jugada amb la que ha fet fortuna. Control orientat i xut enganxat al pal. Dos tocs letals de la seva cama esquerra. 2-0 i abraçada entre dos jugadors que comencen a construir una societat il·limitada.

Amb els tres punts a la butxaca, l’equip ha utilitzat els minuts per consolidar la idea que el seu sistema defensiu no té fissures. Samuel Umtiti, Gerard Piqué, Sergi Roberto i companyia no cometien errades, tampoc quan l’Athletic ha canviat de guió i ha sortit de la cova per anar a buscar el Barça.

Els 84.000 espectadors que omplien l’estadi han aprofitat el partit per demanar-li a Andrés Iniesta que segueixi jugant de blaugrana. L’afició encara no vol admetre que els milions de la Xina es poden endur la seva brúixola. Una figura que ha portat el club a una altra dimensió. Iniesta, amb gairebé 30 minuts, ha demostrat que les seves botes encara tenen molt futbol. Per un, dos o tres anys més.

El Camp Nou feia l’onada perquè el Barça, a la gespa, dosificava esforços que poden ser diferencials en el tram final de la temporada. El gran mèrit de la plantilla suposa haver conservat intacte el repte del triplet. L’equip marxa a l’aturada internacional amb la moral pels núvols i clava la vista en un mes d’abril en què poden caure dos títols.