L’empat a zero entre Espanya i Egipte a l’RCDE Stadium va quedar marcat pels càntics racistes que es van sentir en diversos moments del partit des d’un sector de la graderia. El crit de "musulmà el que no boti", repetit durant el duel, situa ara la Reial Federació Espanyola de Futbol davant un possible expedient disciplinari de la FIFA. Més enllà del resultat esportiu, el focus se centra en la gravetat dels fets, que afecten directament la imatge del futbol espanyol i que, segons la normativa internacional, poden comportar conseqüències importants per a la federació encara que aquests comportaments no representin el conjunt de l’afició. Es tracta d’un assumpte especialment delicat perquè entra de ple en una conducta tipificada de manera clara dins del Codi Disciplinari de la FIFA.
El reglament preveu sancions encara que no hi hagi negligència
La normativa de l’organisme és contundent. El text estableix que es podran imposar mesures disciplinàries a la federació responsable “encara que la federació membre o el club en qüestió puguin demostrar l’absència de culpa o negligència per part seva” si un o més seguidors atempten “contra la dignitat o la integritat d’un país, una persona o un col·lectiu de persones” mitjançant paraules o accions “despectives, discriminatòries o vexatòries” per motius com la raça, l’origen, la llengua o la religió. És precisament en aquest marc on encaixa el cas viscut a l’RCDE Stadium. La FIFA deixa clar, per tant, que la responsabilitat disciplinària no desapareix pel simple fet que la federació no hagi promogut aquests comportaments, sinó que també respon pel que passa a la graderia en partits sota la seva organització.
Pel que fa a la sanció, el mateix reglament recull quina és la resposta mínima prevista per a una primera infracció d’aquest tipus. La FIFA contempla “la disputa d’un partit amb un nombre limitat d’espectadors” i una “multa d’almenys 20.000 francs suïssos”, és a dir, uns 21.600 euros aproximadament, tret que això comporti conseqüències econòmiques desproporcionades, supòsit en què la multa es podria reduir de manera excepcional. El text també adverteix que el càstig pot ser molt més dur en cas de reincidència, incidents repetits o si les circumstàncies del cas així ho exigeixen. En aquest escenari, les mesures poden incloure des de la implantació d’un pla de prevenció fins a una deducció de punts, partits a porta tancada, la prohibició de jugar en un estadi determinat, una derrota per retirada, l’exclusió d’una competició o fins i tot el descens de categoria.
La FIFA també exigeix mesures de prevenció i correcció
La mateixa normativa, però, també obre una porta a una possible modulació de la sanció si la federació afectada es compromet a treballar amb la FIFA en un pla exhaustiu contra la discriminació i per evitar que els fets es repeteixin. Aquest pla, segons especifica el reglament, ha d’incloure activitats educatives i campanyes de comunicació dirigides a l’afició i al públic general, mesures de seguretat i protocols per identificar i sancionar els infractors, així com vies de diàleg amb aficionats, experts, ONG i altres actors implicats. És a dir, la FIFA no només castiga, sinó que exigeix mecanismes reals de prevenció i correcció. En un tema tan seriós com aquest, el missatge del reglament és inequívoc: els càntics discriminatoris no es consideren un excés menor, sinó una infracció greu que obliga a actuar amb fermesa.