La nit a Anfield va ser una muntanya russa d'emocions. El Liverpool va superar amb claredat un Reial Madrid que mai no va trobar el seu lloc. Al centre de tot, Xabi Alonso, que continua buscant la fórmula perquè el seu equip competeixi en els grans escenaris. El seu pla, eficaç en alguns partits, es va ensorrar davant la intensitat del conjunt anglès.
“Hi ha formes de perdre”, va dir Xabi Alonso després del partit. Però aquesta derrota va ser més dura que altres. No només pel resultat, sinó per la imatge. El Reial Madrid va ser un equip desdibuixat, sense ritme ni pressió. En els primers vint minuts va semblar voler dominar. Després va desaparèixer. El Liverpool, amb la seva pressió alta i la seva fam, el va devorar.
El Reial Madrid no va estar a l'altura a Anfield
L'1-0 es va quedar curt. El marcador no va reflectir la superioritat anglesa. Courtois, un cop més, va ser el millor. Sense ell, el desastre hauria estat major. El belga va realitzar aturades impossibles, sostenint l'equip fins que Mac Allister va trencar la xarxa. Va ser l'únic aprovat excel·lent de la nit.
En la defensa, Militao i Huijsen van patir d'allò més. El brasiler va estar exigit, obligat a tapar forats que no li corresponien. El jove neerlandès, en canvi, va signar un partit irreconeixible. Nerviós, imprecís, superat per la pressió. La seva falta d'experiència va pesar massa.
L'únic que va aguantar el tipus al darrere va ser Álvaro Carreras. Seriós, aplicat i complidor, va contenir Salah millor del que s'esperava. Va ser, juntament amb Courtois, la nota més positiva del matx
Al mig del camp, Valverde va tornar a ser treballador. Va córrer, va lluitar, va recuperar. Però va ser insuficient. Tchouaméni i Camavinga no van aconseguir imposar ordre. El pla de col·locar el francès per la dreta, que va funcionar davant el Barça, va naufragar aquesta vegada. Camavinga va estar perdut, cometent errors en la sortida i sense aportar equilibri.
Només es va salvar Thibaut Courtois
Arda Güler, per la seva banda, no va trobar el seu lloc. Desorientat, sense influència ni claredat. Xabi Alonso va intentar recol·locar-lo al centre, però només va aconseguir desnaturalitzar l'equip. En atac, Bellingham va deixar flaixos de qualitat, però també moments de desconnexió. Irregular i mancat de guspira, va reflectir la manca d'idees del conjunt blanc.
A l'arribada, el panorama va ser encara pitjor. Vinicius Jr. va començar actiu, però es va evaporar després del descans. Bradley el va controlar amb solvència. Mbappé, la gran estrella, va estar apagat. A penes va tocar la pilota i no va ser determinant. Només un tret llunyà, sense perill real. Rodrygo, que va entrar des de la banqueta, tampoc va canviar res: intrascendent.
El tècnic espanyol va acabar el matx amb el cap baix. Les seves decisions tàctiques, especialment en defensa i en la distribució del mig, van ser qüestionades. Els errors en els balons aturats van tornar a castigar l'equip, una constant des de la seva arribada.
“Ens va faltar actitud defensiva”, va reconèixer Valverde. O potser col·locació, o alguna cosa més profunda: un pla coherent. El Reial Madrid de Xabi Alonso sembla en construcció, però a Anfield va mostrar massa esquerdes.