Avorriment, somnolència o mandra. Tres paraules que podrien definir a la perfecció quina sensació tenen els culers veient el Barça per la televisió. Des que els partits són a porta tancada, i sumant-hi els darrers abans del confinament, els espectacles del Barça són dantescos. No juguen a futbol però sembla que els joves sí tenen ganes de divertir.
Després d'empatar contra el Sevilla i de perdre el liderat van tornar a aflorar les crítiques cap a Quique Setién. Nul·la capacitat d'intervencionisme, inexistent mà de ferro en un vestidor més que acomodat i poca confiança en els joves. I la victòria contra l'Athletic Club, tot i que patida i decebedora, ha servit per dona un bany de realitat a l'entrenador blaugrana.
Ni apostant pel trident de luxe, amb Leo Messi, Luis Suárez i Antoine Griezmann, es va aconseguir un atac ferotge com ens tenia acostumat el Barça. Ni amb Arthur i Arturo Vidal al mig del camp el joc del Barça era ràpid i marejava el rival. Si es vol guanyar la Lliga i la Champions League cal una revolució i nous aires, i la solució la tenen Ansu Fati i Riqui Puig.
EuropaPress
El canvi de ritme dels joves
Si Setién va apostar una altra vegada per les vaques sagrades i no va sortir res bé, per fi va tornar a confiar en els joves. Riqui Puig va sortir al camp al minut 56 en el lloc d'un insuls Arthur i des del primer minut que va trepitjar la gespa el Barça va tenir un punt més de ritme. Però això no va ser tot perquè al minut 65 va entrar Ansu Fati per un intranscendent Griezmann. I el Barça va guanyar velocitat de joc i amenaça ofensiva.
I amb els dos joves dins del partit va arribar el gol de Rakitic. Casualitat? Doncs no. Quique Setién ja no té més excuses per no apostar per Riqui i Ansu.