Israel es va convertir aquest divendres en el primer país a reconèixer la república independent de Somalilàndia, un antic protectorat britànic situal al nord-oest de Somàlia i al nord d'Etiòpia, a la Banya d'Àfrica. Tot, entre les sospites que tant el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president dels Estats Units, Donald Trump, planegen reubicar-hi gazians. Després de l'anunci, l'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Elisenda Paluzie va celebrar el reconeixement, ja que l'aleshores presidenta de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats i exministra del país, Edna Adan, va trobar-se fa dos any amb membres de l'entitat independentista i el president Pere Aragonès. L'endemà de la notícia, ens preguntem què és Somalilàndia, el país que només reconeix Israel i que ha mostrat complicitats amb Catalunya.

En un article recent, el portal de notícies de la BBC explica que es tracta d'un territori semidesèrtic d'una extensió de gairebé 138.000 quilòmetres quadrats (similar a Nicaragua) i amb 3,5 milions d'habitants que va proclamar la independència de Somàlia el 1991, fa 34 anys. Si consulteu la Viquipèdia, veureu que l'extensió és de gairebé 177.000 quilòmetres quadrats i que la població és de gairebé el doble, de 6,2 milions de persones. Aquesta diferència es deu a un territori en disputa entre Somalilàndia i Puntland, una altra república autònoma al nord-est de Somàlia. La religió estatal és l'Islam (sunnites, principalment) i cap llei pot violar els principis de la xaria, sent il·legal la difusió de qualsevol creença que no sigui la islàmica. En qualsevol cas, el país que aquí ens ocupa va ser un protectorat britànic fins al 26 de juny del 1960. Cinc dies després, es va fusionar amb la Somàlia italiana, i molts somalilandesos se'n van penedir.

Un any després de la fusió, es va celebrar un referèndum per redactar una nova Constitució, que va comptar amb el rebuig majoritari dels somalilandesos. Tanmateix, el text va tirar endavant. En una dècada, el país va col·lapsar: el general marxista-leninista Mohamed Siad Barre va arribar al poder el 1969 després d'un cop d'estat i va fundar la República Democràtica de Somàlia. Ara bé, el polèmic militar no va agradar gens ni a Somalilàndia ni a la resta de l'Estat i va començar una revolució que acabaria amb la caiguda de Siad Barre el 1991. Pel camí, el general va cometre genocidi contra poble isaaq al nord de Somàlia entre el 1987 i el 1989, d'acord amb un informe de les Nacions Unides. A més, la força aèria va bombardejar Hargeisa, la capital de la declarada República de Somalilàndia, matant milers de civils i destruint parcialment la ciutat. "Quan marxi de Somàlia, deixaré edificis, però no gent", va prometre Barre a finals dels 80. 

La fi del règim militar va desencadenar una guerra civil i, alhora, la declaració unilateral d'independència de Somalilàndia —fet que l'ha convertit en una mena d'oasi en mig d'una de les regions més conflictives del planeta. Tanmateix, el país encara no és independent oficialment després de més de tres dècades, tot i que funciona com si ho fos: té un sistema polític propi, un Parlament, una força policial, una bandera, una moneda i els seus propis passaports. Ara, Israel si que reconeix formalment Somalilàndia com una nació sobirana, però la resta de la comunitat internacional encara no: ni les Nacions Unides, ni la Unió Africana ni la Lliga Àrab. Ara veurem si, malgrat les obscures intencions que s'hi poden amagar, el reconeixement israelià anima altres Estats a fer el mateix.

Somalilàndia, un oasi a la regió

Com dèiem, Somalilàndia és, malgrat tot, molt més estable que la resta de Somàlia. Els experts consideren el país com un exemple de democràcia a la regió, ja que els dirigents arriben al poder després d'eleccions disputades amb resultats que són respectats —fins i tot quan guanya l'oposició, a diferència d'altres països africans. És veritat que Hargeisa, la capital, és una ciutat amb molta pobresa i molt d'atur, però és una de les urbs més segures de tota la regió. Segons el periodista somalí Farhan Jimale, citat per la BBC, la pau es deu al fet que el pais l'ha treballat des dels 90: "Hi va haver ancians locals que van actuar com a mediadors. Van reunir totes les comunitats locals i van formar un govern local que es comparteix el poder".

Aquest és precisament un dels motius avui perquè els somalilandesos segueixin reclamant la independència total. Tot i que el govern somalí ha aconseguit consolidar el control sobre la capital, Mogadiscio, és ert que grups islamistes com Al Shabaab encara són una amenaça i han recuperat influència en diverses zones de l'Estat. "El principal argument dels independentistes és que Somàlia ha de posar ordre a casa seva abans de seure a conversar", diu Jimale. Però la decisió final, ara per ara, la té Mogadiscio, com ja va passar amb el Sudan del Sud —la independència del qual va acceptar el govern sudanès després d'un referèndum. El que és cert és que, mentre Somàlia segueixi en una greu situació d'inseguretat, la lluita independentista de Somalilàndia no s'aturarà.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!