El futur d'Ansu Fati torna a col·locar-se en el centre del focus. Però no pel que fa en el camp, sinó pel que demana fora d'ell. El futbolista que un dia va ser presentat com l'hereu natural de Leo Messi ja no té lloc en el Barça. Hansi Flick, que no dona voltes, li ha deixat clar des del primer contacte: no compta amb ell. Ni com a titular, ni com a suplent de luxe. Res de res. Ansu és passat.
I tot i així, el jugador no està disposat a renunciar a res. Vol sortir, però no a qualsevol preu. I té una petició impossible: Cobra 14 milions d'euros bruts per temporada i no rebaixar ni un euro del seu sou sigui quin sigui el seu futur. Per a qualsevol club del segon esglaó europeu, és una xifra completament desorbitada. Per al Barça, directament, és un problema estructural.
Ansu Fati insisteix a mantenir el seu sou íntegre
L'AS Mònaco ha estat el primer en preguntar amb interès real. El club monegasc veu Ansu com una possible oportunitat si aconsegueix recuperar part de la brillantor perduda. Han parlat amb el seu entorn, han analitzat el seu estat físic, i fins i tot han començat a valorar l'operació amb la seva direcció financera. Però en el moment en què s'ha posat sobre la taula el sou que demana de mantenir, els senyals d'alarma s'han disparat. El Mònaco, a tot estirar, podria assumir entre el 30 i 40% d'aquesta xifra. I aquí hi ha el bloqueig.
Mentrestant, el Barça necessita fer espai salarial com sigui. La direcció esportiva té clar que Ansu no pot quedar-se ocupant una fitxa tan alta sense aportar. Flick ja li ha comunicat que, en cas de seguir, no tindrà ni minuts residuals. És un missatge que no es presta a dobles lectures. Però el jugador insisteix: no vol renunciar al seu contracte. I això, en el context actual del club, és demanar un impossible.
En el Barça, el seu lloc estarà a la grada
La situació ha generat incomoditat al vestidor i tensió als despatxos. Ningú dubte que Ansu ha treballat per recuperar la seva forma. Ha cuidat la seva alimentació, el seu descans i el seu cos. Però el rendiment no arriba, i el club no pot permetre's continuar esperant. Als ulls de molts, mantenir aquesta postura és una mostra que Ansu encara no ha entès que el seu cicle en el club blaugrana ha acabat.
Ara mateix, l'escenari més probable és una cessió condicionada, amb part del salari repartit entre el Barça i l'equip receptor. Hi ha converses obertes amb altres clubs a més del Mònaco, però la història es repeteix: el sou és una barrera. I el temps corre.
El mercat d'estiu és llarg, però en aquest cas, cada setmana que passa augmenta el desgast. Ansu vol sortir ja, el Barça vol que surti ja. Però mentre ell continuï exigint el que cap club no està disposat a assumir, el carreró continua sense tenir sortida.