Carlos Alcaraz ha segellat a Tòquio una nova fita en la seva meteòrica trajectòria. El murcià s’ha proclamat campió de l’ATP 500 de la capital japonesa després de superar amb autoritat el nord-americà Taylor Fritz, número cinc del rànquing, per un doble 6-4 en una hora i 33 minuts. Un triomf que reforça encara més el seu lideratge al tenis mundial i que li permet aixecar el vuitè trofeu del 2025, en una temporada que ja és la millor de la seva carrera.
Primer set i discussió amb l'àrbitre
El duel va arrencar amb un Fritz molt sòlid al servei i disposat a vendre cara la seva derrota. Alcaraz va comprovar de seguida la intensitat del rival i va haver de salvar una pilota de trencament en el segon joc amb una deixada marca de la casa. El primer set es va mantenir igualat fins al novè joc, quan el murcià va aconseguir per fi aprofitar la sisena opció de break i col·locar el 5-4. Amb servei propi va certificar el 6-4 després de 47 minuts de resistència i tensió. Enmig de tot plegat, es va viure un episodi de fricció amb l’àrbitre Fergus Murphy, que va sancionar Alcaraz per excedir els 25 segons al servei. El número u, irritat, va protestar amb contundència: “Acabo un punt llarg i no tinc temps ni d’anar a buscar les pilotes. ¿Ho veus normal? No has jugat a tenis en la teva vida”.
Molèsties físiques de Fritz i campió a Tòquio
Fritz va demanar assistència mèdica per unes molèsties a la cuixa esquerra abans d’afrontar la segona mànega, i el partit es va decantar ràpidament. Alcaraz va trencar d’entrada amb una combinació de deixada i globus i, gràcies a la potència del seu servei, va encarrilar el 3-1. El nord-americà, minvat físicament, va perdre de nou el servei i es va veure amb un 4-1 advers que ja resultava insalvable. Tot i un últim intent per resistir, trencant el servei del murcià quan aquest servia per tancar amb 5-3, Alcaraz no va fallar en el seu següent torn i va culminar amb una deixada definitiva.
El triomf confirma un curs estratosfèric: 67 victòries en 74 partits, millorant les 65 del 2023. Suma vuit corones aquest any —Rotterdam, Montecarlo, Roma, Roland Garros, Queen’s, Cincinnati, US Open i ara Tòquio— i ja en té 24 com a professional. Només ha cedit en dues finals, a Barcelona davant Holger Rune i a Wimbledon contra Jannik Sinner, un rival al qual, paradoxalment, ha vençut en quatre finals més. A Tòquio, a més, Alcaraz ha superat un obstacle afegit: un esquinç de turmell en la primera ronda contra Sebastián Báez que va fer témer el pitjor.