Lamine Yamal ja no és la sorpresa de la temporada. Amb només 17 anys, el del planter s'ha guanyat a pols el dorsal '10' del FC Barcelona, una responsabilitat que va molt més enllà del màrqueting. La seva irrupció al primer equip va ser fulgurant, amb actuacions decisives en Lliga, Champions i Copa del Rei, i amb una maduresa impròpia de la seva edat. Tanmateix, aquest curs 2025-2026 no serà igual. L'advertència és clara: ja no és el nen prodigi, ara és el jugador al que tots miren, el que tots voldran frenar, i també criticar.
Des del vestidor, el cos tècnic i el seu entorn ja se li ha traslladat el missatge: ha d'estar preparat per ser l'objectiu. Rivals que ajustaran marcatges per limitar-lo, premsa que no tindrà pietat si el seu rendiment baixa, i un entorn mediàtic que el posarà sota lupa en cada actuació. Lamine ha triat portar el número més simbòlic del barcelonisme i això, en un club com el Barça, implica un preu: no hi ha marge per a la relaxació ni per als errors innocents.
La pressió del '10' i la maduresa com a repte
En la història del Barça, portar el '10' ha estat un privilegi reservat als diferents: Messi, Ronaldinho, Rivaldo... Ara és Lamine que carrega amb aquest pes a l'esquena, i ho fa després d'una temporada en què va sorprendre per la seva desimboltura, la seva qualitat l'un contra un i la seva personalitat als grans escenaris. Però l'exigència canvia. El seu segon any com a professional, no n'hi haurà prou amb els esclats de talent, haurà de mantenir la regularitat, millorar la seva presa de decisions i saber conviure amb la pressió.
Hansi Flick ja treballa per protegir-lo del desgast físic i mediàtic. No vol que Lamine el jugui tot, sinó que ho faci bé, dosificat i amb marge per créixer. El problema és que amb la samarreta del Barça i el dorsal '10' a l'esquena, el marge per fallar és mínim. A la mínima dolenta ratxa, arribaran els assenyalaments, les anàlisis oportunistes i els dubtes externs.
Rivalitat interna i marcatges especials
Dins del mateix equip, la competència també s'intensifica. Flick no regalarà minuts, i això també obliga Lamine a no abaixar la guàrdia. A més, els rivals ja saben com juga, com retalla, on busca el perfil esquerrà... Els marcatges seran més durs, els ajuts més ràpids i les provocacions més freqüents.
Per això, el gran repte del jove crac no serà tècnic, sinó mental. Superar aquella segona temporada en l'elit, la que separa als talents fugaços de les veritables estrelles, serà el seu examen definitiu. El club confia en la seva personalitat i en l'entorn familiar que el protegeix, però saben que tot el bo que té Lamine també el converteix en un blanc fàcil.
La temporada no ha començat encara, però l'avís ja està sobre la taula: Lamine Yamal està en el punt de mira. Serà atacat, analitzat i posat a prova com mai abans. I ara, més que talent, necessitarà caràcter.