Ronald Araújo ha anat perdent progressivament el seu lloc en la rotació defensiva de l'equip. El que fins fa poc semblava impensable, avui és una realitat: el central es troba clarament per darrere de companys com Pau Cubarsí, Iñigo Martínez, Eric García i Andreas Christensen. Aquesta jerarquia, definida ja pel nou cos tècnic encapçalat per Hansi Flick, reflecteix que el perfil d'Araújo no s'ajusta a les exigències tàctiques de l'entrenador alemany, que prioritza una defensa més associativa, més enfocada a la sortida de pilota i amb lectura tàctica més afinada.
El rendiment d'Araújo en aquesta temporada ha estat, a més, notablement inferior al de cursos anteriors. Si bé va començar l'any lesionat, diversos errors puntuals a la seva tornada han anat marcant el seu curs. Els més significatius van tenir lloc en el partit davant l'Inter de Milà, on va quedar clarament exposat en els dos últims gols de l'equip italià.
Ronald Araújo cava la seva tomba contra l'Inter de Milà
Aquella actuació no només va tenir conseqüències en l'esportiu, sinó també en la percepció interna del club sobre la seva fiabilitat. El record de la seva expulsió davant el PSG en la temporada anterior, en un duel clau de Champions League, encara és molt present en la ment del barcelonisme. Aquell error va ser catalogat com el moment que va segellar l'eliminació de l'equip dirigit llavors per Xavi Hernández.
Però els problemes no s'han limitat al camp. Al vestidor, Araújo també ha anat perdent terreny. Les seves declaracions posteriors a la derrota davant el van ser rebudes amb gran malestar tant entre els seus companys com en la direcció esportiva. En lloc d'assumir la seva responsabilitat en la fragilitat defensiva mostrada, va optar per assenyalar indirectament altres jugadors, al·ludint a la falta de cobertura en el quart gol encaixat. A més, va provar de justificar-se en el tercer, assegurant que el seu posicionament havia estat correcte. Des de l'àrea tècnica, Deco i el seu equip van interpretar aquestes paraules com una clara mostra de falta d'autocrítica, i un senyal preocupant d'escàs compromís col·lectiu.
Diumenge passat, en un nou capítol de la seva caiguda, ni tan sols va tenir minuts. Al marge que va veure una targeta groga mentre era a la banqueta i Flick no volia arriscar-se a una expulsió, la decisió va respondre més al temor del tècnic que un nou error d'Araújo pogués comprometre el resultat i enfonsar psicològicament el futbolista.
Amb peu i mig anés del Barça
Conscient de la situació, Araújo ha optat per moure fitxa. El central considera que la seva etapa en el club ha acabat i està obert a un canvi d'aires. De fet, ja va valorar marxar a l'hivern, però la directiva i el cos tècnic li van demanar que es quedés després d'una lesió d'Íñigo Martínez. Conscient que tindria més minuts, el jugador va acceptar i va renovar, ajornant la seva decisió al mercat estival en funció de com es desenvolupaven els mesos posteriors. Però el seu rendiment ha estat molt baix. I tampoc no ha aconseguit guanyar-se un lloc l'onze titular.
Sabent que no tindrà els minuts ni protagonisme, ha sol·licitat al seu representant que comenci a escoltar ofertes. Precisament, ja se li va posar una clàusula de rescissió 'assequible' de 65 milions d'euros que obria la porta a aquesta possibilitat. I equips de pes a Europa, com el Bayern de Munic i la Juventus, ja han manifestat un interès real a aconseguir els seus serveis.
La seva sortida deixarà un buit emocional important en jugadors com Robert Lewandowski, Ansu Fati o Gavi, que tenen la millor relació amb l'uruguaià dins del vestidor. En especial Lewandowski, que també travessa una etapa d'incertesa amb Flick, perd així a un dels seus principals suports dins del grup blaugrana.