Debat sobre l'oficialitat del català a la UE, DIRECTE | Última hora del Consell d'Afers Generals a Luxemburg

Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre el català a la Unió Europea, malgrat que el ministre Albares ha assegurat que no hi ha "vetos" per part de cap país de cara al reconeixement del català, el gallec i el basc a la UE, no s'ha establert cap data per a la possible aprovació de la proposta espanyola. El ministre espanyol ha indicat que s'ha de reformular la proposta de reforma incorporant les respostes als dubtes plantejats pels altres governs.

El líder del PP català, Alejandro Fernández, ha preguntat si el ministre d'Afers exteriors de Letònia, Krisjani Karins, és "franquista", després que aquest país hagi descartat oficialitzar el català a la UE. En to irònic s'ha preguntat al seu compte de X (abans Twitter) "També és 'franquista' aquest home?". 

🔴 Acaba la compareixença del ministre José Manuel Albares des de Luxemburg. 

Albares evitar confirma qui són els estats que han pres la paraula per mostrar el seu suport a la proposta espanyola. Tanmateix, afirma que cap estat s'ha oposat a què continuï el camí cap a l'oficialitat del català, basc i gallec a la Unió Europea. 

El ministre espanyol insisteix que reforma entri en vigor per als 3 idiomes com més aviat millor. "L'aprovació per als 3 idiomes en igualtat de condicions i amb les mateixes condicions per als 3". 

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, reitera que en quant la comissió els hi doni els resultats de l'import sobre l'impacte econòmic, es posarà en marxa. En aquest sentit, ha afirmat que només la comissió pot establir el cost exacte, "però les estimacions que tenim són perfectament assumibles per l'estat espanyol". 

Albares apunta que la reforma és per a català, basc i gallec "en la mateixa forma". 

Albares insisteix en el fet que la circumscripció de la mesura serà a Espanya. El ministre espanyol ha remarcat que el català el parlen més de 10 milions de persones, és a dir, "més que molts idiomes que avui són oficials a la UE". 

"Hem aconseguit que la inclusió del català, l'euskera i el gallec estigui més a prop. Diversos països han indicat el seu suport a la nostra proposta". Albares anuncia que el dimarts de la setmana passada havíem sol·licitat informes sobre l'impacte econòmic, per a assumir els costos de la traducció.

🔴 Comença la compareixença del ministre José Manuel Albares un cop finalitzada la reunió

El ministre d'Assumptes Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha manifestat a la seva arribada a la reunió que la "majoria" dels països de la UE tenien "els mateixos dubtes" que el seu en l'anterior reunió de Brussel·les del Consell d'Assumptes Generals. "Va ser un tema que es va debatre molt ràpidament, sense cap preparació, realment sense cap presentació sobre el que podria implicar des d'un punt de vista legislatiu, des d'un punt de vista econòmic", ha explicat Adlercreutz. 

Les delegacions de Letònia i Lituània, s'han mostrat obertament en contra de modificar el reglament que regeix l'ús de les llengües oficials de la UE per a incloure el català, basc i gallec. En la reunió, el ministre d'Afers exteriors i exprimer ministre de Letònia, Krisjani Karins, ha assegurat que hi ha altres "problemes més importants", mentre que el lituà, Gabrielius Landsbergis, han exposat el seu rebuig per l'"impacte polític" que tal mesura pogués tenir en altres Estats.

Fins a 21 organitzacions han enviat una carta conjunta als estats membres de la Unió Europea per a l’oficialitat del català. El text defensa que és una “oportunitat històrica” per a reconèixer una llengua parlada per “més de deu milions” de ciutadans europeus i “present a 3 dels estats membres”. Consideren que aquesta oficialitat enfortiria “els valors fundadors” de la Unió Europea.

En la primera trobada per l'oficialitat del català a Europa. El govern espanyol també va plantejar que sigui Espanya qui assumeixi els costos de la traducció i interpretació a les tres llengües en el marc de la Unió Europea, però la resta d'Estats membre es mantenen escèptics perquè fins ara no han vist cap avaluació de l'impacte financer de la mesura. 

En un primer debat a 27 el setembre passat, Albares va defensar un canvi del reglament que inclogués al mateix temps les tres llengües cooficials en el llistat comú, però va afegir que es podria "iniciar el desplegament primer amb el català i, seguidament, amb les altres dues llengües". 

Espanya defensa circumscriure exclusivament a català, gallec i basc l'ampliació de llengües de la UE. Espanya és un "cas únic" en matèria de llengües, per la qual cosa el govern de Pedro Sánchez defensa que l'ampliació del règim lingüístic de la UE se "circumscrigui exclusivament" al català, el gallec i l'euskera. Així ho ha explicat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a l'entrada del Consell d'Afers Generals que avui es reuneix a Luxemburg i on Espanya haurà de defensar de nou la reforma del reglament de la UE que regula les llengües oficials.

Des del Govern també s'han incrementat els contactes aquestes últimes setmanes per intentar convèncer els 27. La cara més visible de "l'ofensiva" del Govern, en les seves pròpies paraules, ha estat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que s'ha reunit a Madrid amb ambaixadors d'alguns estats de la UE.

El ministre d'Afers exteriors de Letònia, Krisjani Karins, ha avisat a Espanya que no dedicarà "temps" a discutir sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea quan hi ha altres assumptes de primer ordre que els 27 han d'abordar amb urgència. "No crec que ara mateix sigui l'assumpte número u que necessitem disuctir", ha afirmat.

A l'arribada a la reunió a Luxemburg, Albares ha subratllat que el cas de les tres llengües és "únic dins de la UE". "Estan recollides com a cooficials dins de la Constitució, s'utilitzen al Congrés i el Senat i tenen acords administratius amb gairebé totes les institucions europees", ha remarcat Albares. 

La secretària d'Estat del ministeri d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, confirma que ha parlat amb la delegació espanyola sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec durant les darreres setmanes. A l'arribada a la reunió de ministres europeus en què s'abordarà l'oficialitat de les tres llengües, Boone ha dit que França està "a favor" que tothom pugui fer servir la seva llengua, i esperen que Albares els hi presenti la proposta.

Un grup de socis de Plataforma per la Llengua i de l'ANC han viatjat fins a l'European Convention Center a Luxemburg per reclamar als 27 estats membres que diguin SÍ a l’oficialitat del català.

Albares intenta calmar les inquietuds dels socis comunitaris que temen que l'oficialitat de les tres llengües obri la porta a noves demandes per incloure més llengües en el règim lingüístic de la UE. El ministre d'Exteriors ha insistit que "els tractats avalen la proposta" i que el multilingüisme és un valor de la UE. La reunió del Consell Europeu està prevista que comenci a les 10:00 hores.

Albares insisteix en les "circumstàncies i condicions molt específiques" del català, el basc i el gallec per tirar endavant l'oficialitat de les tres llengües a la UE. "La proposta es limita exclusivament al cas espanyol", ha insistit el ministre espanyol. Albares ha apuntat que durant la trobada també presentarà als ministres dels 27 la proposta per "oficialitzar" la iniciativa espanyola d'assumir "de manera completa i total" els costos de l'oficialitat.

El ministre d'Exteriors i Unió Europea, José Manuel Albares, ja està a l'interior de la sala on abordarà  l'oficialitat del català, el basc i el gallec.

El ministre Albares intervindrà en aquesta sala a partir de les 10:00 hores per intentar esclarir els dubtes econòmics i legals expressats pels estats en l'anterior trobada. 

El representant del Swedish People's Party of Finland, el finlandès Anders Adlercreutz, s'ha mostrat a favor d'escoltar la proposta del ministre Albares. Tanmateix, ha reconegut que es van trobar fa unes setmanes a Murcia i van abordar aquesta qüestió. Adlercreutz ha reconegut que la "majoria" dels països de la UE tenien "els mateixos dubtes" que el seu en la reunió anterior de Brussel·les. "Va ser un tema que es va debatre molt ràpidament, sense cap preparació, realment sense cap presentació sobre el que podria implicar des d'un punt de vista legislatiu". 

Albares presentarà un informe davant el Consell de la Unió Europea. "Treballarem perquè s'oficialitzi de manera completa i total la reforma, i el cost d'ella. La novetat és que proposta espanyola se circumscrigui al cas espanyol". Albares assegura que després de la reunió amb els 27 detallarà totes les qüestions que es parlaran a la reunió de la Unió Europea. 

Arriba el ministre espanyol d'Exteriors i UE, José Manuel Albares, a la reunió a Brussel·les. "Vinc a explicar la proposta que el català, basc i el gallec formi part de la Unió Europea". Albares detalla que durant la seva intervenció se centrarà en 2 grans aspectes, "el cost pressupostari de la reforma, farem passos perquè el cost sigui a càrrec d'Espanya. I també que la reforma se circumscriu només a Espanya. Les llengües cooficials són un cas únic a Europa". 

Els ministres d'Afers Europeus de la Unió Europea tornen a abordar l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Serà la segona vegada que els ministres europeus debatran la petició del govern espanyol per incloure les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, però no es preveu cap decisió al respecte. L'oficialitat de les tres llengües és el primer punt en l'agenda de la reunió. 

Està previst que el ministre espanyol d'Exteriors i UE, José Manuel Albares, intervingui per intentar esclarir els dubtes econòmics i legals expressats pels estats en l'anterior trobada. La presentació es preveu que sigui breu, d'uns 30 minuts. 

La premsa espera l'arribada del ministre espanyol d'Exteriors i UE, José Manuel Albares, a Luxemburg.

Òmnium Cultural ha impulsat una carta oberta junt amb totes les universitats de Catalunya així com les organitzacions empresarials, amb Foment del Treball al capdavant, i els sindicats. "Incloure el català en la llista de llengües oficials de la UE no seria un pas simbòlic, sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus", assegura al text, que és un moviment a les portes de la nova reunió del Consell d'Afers Generals que ha de pronunciar-se sobre l'oficialitat del català a la UE.

El govern espanyol ha admès la dificultat d'aconseguir fer oficial el català a la Unió Europea abans que se celebri el debat d'investidura de Pedro Sánchez. Fonts coneixedores de les converses han explicat a ElNacional.cat que és preferible esperar i continuar debatent-ho, però no votar-ho fins que no estigui al sac i ben lligar amb la resta de socis continentals.

L'oficialitat del català a la UE és un dels punts pactats entre Junts i el PSOE per a la constitució de la Mesa del Congrés amb Francina Armengol al capdavant, així com un requisit de cara a les converses per a la investidura de Pedro Sánchez.

El passat 19 de setembre el govern espanyol ja va defensar la proposta al Consell d'Afers Generals, però les reticències de diferents països van obligar a ajornar la decisió a l'espera d'informes jurídics. 

Seguim en directe a ElNacional.cat l'última hora del debat sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. El Consell d'Afers Generals es reuneix aquest dimarts a Luxemburg i està previst que torni a abordar el debat sobre la reforma del reglament de la UE per incloure tant el català com el gallec i el basc.