Quan se surt de l’estació de metro de Portazgo i es veu l’estadi del Rayo Vallecano, aviat s’entén per què el club és motiu d’orgull entre els habitants de l’històric barri obrer del sud-est de Madrid. Té un equip humil, un pressupost baixíssim i un estadi fet miques on els espectadors fins i tot han de fer les seves necessitats en lavabos portàtils Toi Toi. I, tot i això, aquesta temporada ha aconseguit guanyar-hi el Barça i el Reial Madrid. Com diuen els seus aficionats, el Rayo resisteix davant del “futbol modern”. L’estadi del Rayo simbolitza el que Vallecas representa a la capital espanyola: un barri que resisteix l’avenç del PP d’Ayuso a les zones obreres de la ciutat; un bon lloc per iniciar una ruta pel sud de Madrid i preguntar als seus habitants com viuen la divisió de l’esquerra.
La Francisca té uns 70 anys i passeja per davant de l’estadi amb la seva filla i el seu gendre. Quan li preguntem, després de saber que es considera una persona d’esquerres, si és ‘pablista’ o ‘yolandista’, assegura que no és “ni d’un ni de l’altre”, però que aquest 28-M optarà per Podemos. “Espero que s’acabin posant d’acord, però no em preocupa la divisió de l’esquerra perquè sempre ha estat dividida”, afegeix”.
El 28-M serà el baptisme de foc en l’enfrontament entre els ‘pablistes’ i els ‘yolandistes’. A Madrid, la marca que compta amb el suport de Pablo Iglesias és, sens dubte, Podemos. I la que compta amb el suport incondicional de Yolanda Díaz és Más Madrid, marca d’Íñigo Errejón. A la capital espanyola, Podemos és molt dèbil i l’espai a l’esquerra del PSOE està completament ocupat pels ‘yolandistes’ i els ‘errejonistes’. Rita Maestre, que es presenta a l’alcaldia, és la successora política de Manuela Carmena; i és l’única candidata que li pot guanyar el pols al popular José Luis Martínez-Almeida, actual batlle.
No obstant això, Yolanda Díaz fa mans i mànigues per aparentar que és la candidata de la unitat, i aquesta campanya, durant les festes de San Isidro va arribar a fer-se fotografies amb les candidates de Podemos i Más Madrid. A la vicepresidenta del govern espanyol, però, li interessa que Podemos pateixi una derrota significativa aquest 28-M, i més després d’un CIS que la situa com a tercera força, per davant de Vox, sense ni tan sols haver-se fusionat amb els morats. Amb el partit de Ione Belarra i Irene Montero dèbil, tindrà més fàcil absorbir la formació i fer créixer el seu projecte.
A qui li preocupa aquest caïnisme és a en Luis, un jove de 25 anys que assegura no entendre suficient de política per haver de triar entre el ‘pablisme’ o el ‘yolandisme’. “Jo només vull que es posin d’acord”, assegura. Canvia de tema i apunta que també li preocupa que “l’imaginari de rics que ven el PP acabi colant en aquest barri i atraient a qui no té res de res”.
Para l’orella a aquesta conversa la Vicky, una dona de 50 anys que passeja el gos, i estira el fil de l’últim tema que ha posat en Luis sobre la taula: “A mi em preocupa que l’extrema dreta acabi convencent la gent amb els seus discursos sobre la delinqüència”. Ella, que encara no ha decidit quin partit de l’esquerra votarà aquest 28-M, insisteix que el que més li preocupa és que “en els barris obrers de Madrid la gent cada cop és més extremista”.
Carabanchel, la immigració fa créixer la dreta
Agafem el metro i ens dirigim cap a Carabanchel. En sortir a l’exterior, amb una simple ullada comprovem que el barri està més desgastat que Vallecas. Els carrers estan força més bruts, i ens creuem amb una parella de ionquis que discuteixen entre ells. Darrere dels toxicòmans, passeja escoltant música l’Esther, una dona de 45 anys. Ens explica, amb veu baixa i avergonyida, que la immigració l’ha fet passar “de votar sempre Izquierda Unida” a plantejar-se votar Vox.
Carabanchel, tot i ser històricament un barri obrer, ha estat arrasat pel PP. Fa un parell d’anys, en les darreres eleccions a la Comunitat de Madrid, es va tenyir de blau. Ens assegura aquesta habitant del barri “de tota la vida” que si encara no ha votat el partit de Santiago Abascal és perquè sap que “moralment no està bé”. “Però quan passejo pel barri, els sud-americans beguts que es passen tot el dia al parc tirats em miren d’una manera que em fa por”, es lamenta. És per això que a ella, explica, el debat sobre la divisió de l’esquerra espanyola li genera avui dia molta mandra. “Aquí estem per altres coses”, afirma.
Qui no ha caigut en el parany de l’extrema dreta és el Manuel, un senyor de seixanta anys que espera en una parada l’autobús 55. En el seu cas, continuarà votant les esquerres, més enllà del PSOE. En els darrers anys ha optat per les paperetes de Podemos, però admet que ara està “descontent” amb Pablo Iglesias perquè té “massa afany de protagonisme”. En el seu cas, a la Comunitat de Madrid votarà Alejandra Jacinto, de Podemos; però optarà per Rita Maestre, candidata de Más Madrid, per l’alcaldia.
Lavapiés, el feu de Más Madrid
L’última parada és a Lavapiés, pertanyent al districte del centre. Lavapiés és, en una traducció per a barcelonins, el Raval de Madrid; per la barreja d’elements aparentment contradictoris entre ells: barri de moda, carrers bonics, delinqüència, cultura, droga, exposicions, immigració, jovent, estrangers… Alguns carrers de Lavapiés són hostils quan arriba la nit. Però en aquesta zona de la ciutat, Ayuso i Almeida no aconsegueixen gaires vots.
“És per això que tenen els carrers tan descuidats, perquè saben que aquí no els votarà ningú”, etziba l’Antonio. Als seus vuitanta anys, es defineix com un autèntic ‘yolandista’. La vicepresidenta espanyola l’ha aconseguit seduir. És un dels votants de Más Madrid que converteix Lavapiés en un feu de la formació de Rita Maestre. “Ja veuràs com el 28-M Podemos es fotrà una patacada tan gran que es veurà obligat a pactar amb Sumar”, afirma en declaracions a aquest diari.
S’expressa de forma similar l’Ángeles, una gallega de 40 anys que viu a Madrid des de fa més d’una dècada. Vota a Lavapiés, és antiga simpatitzant de Podemos, i reconeix que Yolanda Díaz li ha robat el cor. Lamenta que a barris com a Carabanchel funcionin els discursos contra la immigració. Assegura que als seus carrers observa com els africans estan més integrats, i que no hi ha ressentiments entre nouvinguts i espanyols. “És un barri modern que no tem la ultradreta ni la circulació de tanta droga”, diu, i confia que Lavapiés, com Vallecas, continuï sent un feu de l’esquerra madrilenya.