El Partit Popular ha començat una campanya ferotge per demonitzar tot allò que no suposi la investidura d’Alberto Núñez Feijóo com a president del govern espanyol. I l’independentisme torna a estar al centre. Si bé fa quatre anys que critiquen els pactes parlamentaris amb Esquerra i EH Bildu per aprovar lleis al Congrés dels Diputats, ara afegeixen Junts per Catalunya i Carles Puigdemont al còctel. El PP està aprofitant al màxim les seves opcions i rebutja qualsevol altra “opció forassenyada”, en referència al possible acord entre forces progressistes i independentistes. Segons la secretària general del partit, Cuca Gamarra, si segellés una entesa amb independentistes “la capital d’Espanya passaria d’estar a Madrid i passaria a Waterloo”, en al·lusió a Junts per Catalunya.

Per Gamarra, una alternativa a Feijóo és posar d’acord “més de 20 partits”, comptant-hi l’amalgama de la coalició de Sumar, a partir dels quals “cadascú apuja el preu” del seu suport. “És parlar d’independència, referèndum, autodeterminació, amnistia i és parlar de pactes que no es poden dir públicament”, ha assegurat aquest dimecres en l’última reunió de la Diputació Permanent d’aquesta legislatura. “Espanya i els espanyols mereixen un respecte i que imperi l’altura política”. En aquest sentit, ha criticat que la hipotètica investidura de Pedro Sánchez s’hagi de negociar “amb un pròfug de la justícia que ni tan sols està a Madrid”, en referència a l’exili que viu Carles Puigdemont des del 2017.

La digestió està sent pesada per al Partit Popular, que ha passat de voler derogar el ‘sanchisme’ a reclamar al PSOE un acord per investir Feijóo en tant que “partits d’Estat”. Per això, Cuca Gamarra creu que els socialistes tenen la “responsabilitat d’evitar el bloqueig”. “Els resultats exigeixen serietat, maduresa, responsabilitat i no trencar les regles democràtiques no escrites que sempre han existit”, ha assegurat Gamarra, en al·lusió al fet que a Espanya sempre ha governat la força que ha guanyat les eleccions generals. Tot i això, la presidència es teixeix a partir d’una majoria parlamentària. 

Aquest argument del PP decau amb l’hemeroteca recent i afecta els seus principals barons territorials. Isabel Díaz Ayuso va arribar al poder el 2019 després d’obtenir els pitjors resultats del PP a la Comunitat de Madrid, per darrere del PSOE. Amb els resultats de les autonòmiques, Ayuso va cosir una coalició amb Ciutadans i el suport extern de Vox. Un altre dels contrapesos del PP, l’andalús Juanma Moreno Bonilla, va seguir el mateix camí que Ayuso. Bonilla va fer fora el socialisme de la Junta d’Andalusia després de perdre les eleccions autonòmiques del 2018, sent la segona força. Va arribar al Palau de San Telmo fent coalició amb els taronges i assumint el suport de la ultradreta. El popular Alfonso Fernández Mañueco, que governa amb Vox, va assumir el poder a Castella i Lleó el 2019 quedant segon per darrere dels socialistes. Allà també es va entendre amb Ciutadans.