Mariano Rajoy és el gran referent d’Alberto Núñez Feijóo. I no només perquè són dos polítics originaris de Galícia que galopen per les grans autopistes centralistes de la vida política madrilenya. No només perquè aspiren a desbancar un socialista de La Moncloa. Feijóo té el mateix encàrrec que Rajoy i, per això, li copia els gestos. L’últim president espanyol del PP va trencar motlles en les eleccions estatals de 2011 començant la campanya electoral a Catalunya. Mai cap presidenciable conservador havia gosat fer-ho abans des de la restauració de la democràcia. Ell ho va fer i li va anar d’allò més bé: 11 escons de petjada catalana imprescindibles per la darrera majoria absoluta a les Corts espanyoles.

🟡 Eleccions generals 2023, DIRECTE | Última hora de la campanya electoral

 

12 anys més tard, Feijóo ha recollit el guant i ha començat la travessia electoral encomanant-se a la sort de Rajoy. La inspiració ha estat completa perquè han coincidit en posar el punt en el mateix quilòmetre zero: Castelldefels. La tercera ciutat del Baix Llobregat és l’amulet del PP a Catalunya per l’efecte Manu Reyes, que ha fet d’amfitrió. L’alcalde baixllobregatí ha recuperat la vara d’alcalde vuit anys després i, amb Xavier García Albiol, representa el màxim poder local del PP.

La “doble cara” del PSC

Envoltat d’un mar de senyeres i banderes espanyoles, Núñez Feijóo ha concentrat molta energia en desgastar “la doble cara” del PSC. “A Madrid són constitucionalistes i a Catalunya són aliats de l’independentisme”, ha cridat el presidenciable del PP, recordant alguns pactes entre socialistes i independentistes catalans després de les eleccions del 28 de maig. El PP furga en el paper dels socialistes, a qui Feijóo ha recordat que van donar l’alcaldia de Barcelona i Vitòria “a canvi de res”. En aquest sentit, ha lamentat que la resposta dels socialistes catalans hagin estat “els insults”. “Nosaltres som un partit d’Estat i ells, no”.

Desgastar el PSC per desgastar Pedro Sánchez, a qui ha acusat d’instal·lar-se en la "mentida". També per Carles Puigdemont, que aquest matí ha explicat que “persones del PSOE” li van oferir l’indult a canvi de passar un temps a la presó. “Entre jutjar-lo i indultar-lo ha tornat un altre cop la mentida sanchista”, s’ha queixat Feijóo, que ha recordat una vella promesa de Sánchez del 2019: que faria tornar l’expresident català perquè el jutgessin. Sobre la derogació del delicte de sedició i la suavització de la malversació, el líder del PP ha dit que “és una cacicada en contra del poble i la igualtat dels ciutadans”.

Des de Castelldefels, Feijóo ha fet una crida a concentrar el vot cap al Partit Popular i ha trucat a la porta del votant de Vox per formar “un govern sòlid”: “Que la seva papereta no es converteixi en una victòria electoral que s’acabi perdent pel camí”. Per això, ha dit, “l’única papereta que garanteix el final del sanchisme és la del Partit Popular”. A més, ha tornat a recordar que no renunciarà a “aconseguir un govern solitari”.

El nouvingut Martín Blanco

A Feijóo l’ha precedit el nou cap de files del PP a Barcelona, Nacho Martín Blanco, que s’ha estrenat rodejat de la primera plana del partit a Catalunya, com el president Alejandro Fernández, l’eurodiputada Dolors Montserrat o el regidor barceloní Daniel Sirera. Martín Blanco s'ensuma que el seu partit està davant “l’oportunitat” d’aconseguir un "resultat històric” a Espanya, a Barcelona i al conjunt de Catalunya. “Podem guanyar junts per fer un govern de tots i per a tots”, ha afirmat. L’ex de Ciutadans s’ha proposat “reforçar la interlocució entre la societat catalana i el govern espanyol” i “cosir les relacions sentimentals, històriques i culturals entre Catalunya i la resta de l’Estat”. “Us crido a votar massivament pel canvi moderat i sensat”, ha reblat Blanco.

El somni dels 150 diputats

Feijóo va entomar la convocatòria electoral per sorpresa amb la moral pels núvols. No n'hi havia per menys. A la sala de màquines de Gènova han interpretat que era un intent a la desesperada de Pedro Sánchez per salvar els mobles davant l’ensopegada sideral de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. Gràcies a aquell diumenge de glòria, el PP ha tenyit de blau bona part de la geografia espanyola, encara que per pintar-lo ha hagut de buscar aliats a la seva dreta.

Tot feia pensar que Feijóo faria mans i mànigues per allargar la conformació de governs per després de les eleccions del 23 de juliol. I a les primeres de canvi, contra tot pronòstic, s’ha abraçat a fer governs compartits amb el partit de Santiago Abascal. Per ara, seuran al costat de l’altre al País Valencià i Extremadura, han signat acord per la investidura a les Illes Balears i mantenen negociacions per Múrcia i l’Aragó.

En qualsevol cas, Feijóo té assumit que, si li cal, haurà de pactar amb Abascal per fer fora Pedro Sánchez. El seu somni humit és garantir-se un govern en solitari a La Moncloa, sumant més que tota l’esquerra junta per evitar la dependència electoral amb l’ultradreta. Al laboratori del PP fan números i situen la victòria neta als 150 escons, que apunten algunes enquestes privades. La majoria d'aquests estudis apropen Feijóo i Abascal als anhelats 176 diputats. El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) continua nedant a contracorrent i, malgrat que ha posat Feijóo per davant de Sánchez, el PSOE i Sumar podrien sumar majoria absoluta.

Així com Pedro Sánchez ha optat per mediatitzar al màxim la precampanya concedint entrevistes a tort i a dret, Feijóo manté l’estil de fer actes socials envoltat de gent. L’acte central de la seva campanya serà aquest diumenge i serà tota una tradició plena de bons records per al gallec: míting a la plaça de braus de Pontevedra davant de 12.000 simpatitzants. Una tradició que amb què vol rememorar les quatre majories absolutes que va aconseguir a Galícia.