Els Comuns encaren la campanya electoral del 12-M amb una dicotomia clara: què fer amb el PSC? Després de més de quatre anys compartint La Moncloa, a Madrid els espais polítics dels liles i dels socialistes se senten còmodes. La relació, que inicialment semblava impossible de conciliar, s'ha tornat dolça amb el temps —especialment després que la vicepresidenta Yolanda Díaz ocupés el lloc de l'exlíder de Podemos Pablo Iglesias com a referent del soci menor—. Hi ha poques disputes —com a mínim, públiques— entre la formació que encapçala Díaz i el president Pedro Sánchez, amb unes prioritats compartides i una direcció política que no provoca estralls. Però a Catalunya, tot el contrari. La candidata dels Comuns als comicis del maig, Jéssica Albiach, evidencia dia sí, dia també, el seu malestar amb les prioritats i la deriva del PSC encapçalat per Salvador Illa.

No es pot dir que sigui sorprenent, perquè algunes de les propostes que han fet els socialistes durant la darrera legislatura, des que l'exministre de Sanitat va arribar al càrrec, han tingut de tot menys un perfil d'esquerres amb la intenció d'atrapar també vots de l'electorat de l'altra banda de l'espectre ideològic. La demanda d'avançar en el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40 són les més notòries, i el PSC les ha fixat com una línia vermella per aprovar els pressupostos dels darrers anys. A més, aprofitant la soledat del Govern de Pere Aragonès al Parlament —en què només ha tingut el suport dels 33 diputats d'ERC durant any i mig—, els de Salvador Illa no han dubtat a aliar-se amb Junts en diverses ocasions per impulsar un relat propi de les dretes. A la cambra, les dues formacions han aconseguit aprovar una llei per afavorir els desnonaments exprés, i per contra han tancat la porta a la renda bàsica universal i a regular els lloguers de temporada.

Unes posicions que no s'han rebut gens bé des de les files dels Comuns. Nombroses veus liles han denunciat al llarg de la legislatura que, amb Salvador Illa al capdavant, aquest és "el PSC més de dretes" de la història. Mentrestant, el partit d'Albiach s'ha dedicat durant aquest temps a deixar ben palès el seu perfil d'esquerres a la cambra, aconseguint alguns avenços en matèries menys rellevants, com ara la prohibició dels correbous o evitar que prescriguin els delictes greus de pederàstia. En canvi, en altres qüestions han hagut d'acceptar la imposició del PSC i de Junts, fins al punt d'empassar-se el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport i la B-40 en els pressupostos del 2023 a canvi d'alguns avenços en salut, energia, habitatge i mobilitat. Això sí, aquest cop els Comuns no han volgut tornar a entrebancar-se amb la mateixa pedra i han preferit deixar caure els comptes i el Govern —amb la consegüent convocatòria d'eleccions per al 12 de maig— abans d'aprovar uns pressupostos amb els odiats macroprojectes.

Contradiccions en campanya

Aquest rebuig cap al model de país que proposa Salvador Illa per a Catalunya s'ha evidenciat durant les primeres setmanes de precampanya i campanya electoral. Jéssica Albiach ha optat per marcar distància amb el PSC i contraposar el projecte dels liles amb el dels socialistes. "Hem de decidir si avança el model d'Illa, que és el model de més avions per als turistes, o si avança el model dels Comuns, que és de més trens i més barats per a la gent comú", va afirmar dissabte la valenciana. Un missatge més contundent va venir de la boca de l'alcalde d'El Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, qui va evidenciar clarament la bretxa amb els socialistes per la seva defensa dels macroprojectes. "El PSC, si el deixem sol, el deixarem al costat dels lobbies que volen ampliar l'aeroport, que volen fer la B-40, que volen fer el Hard Rock", va argumentar l'alcalde. "Si el PSC el deixem sol, mirarà a la dreta".

Ara bé, els Comuns també són conscients de la realitat: la seva pretensió d'entrar al Govern de la Generalitat comportarà inevitablement l'entesa amb el PSC. En cas que l'independentisme no aconsegueixi aquest cop una majoria absoluta per retenir l'executiu, els de Jéssica Albiach voldran moure fitxa i entrar-hi, com ja ha fet el mateix espai polític a nivell estatal assaltant La Moncloa de la mà del PSOE. Només d'aquesta manera els Comuns podran garantir que s'atenen més seriosament les seves demandes, especialment de l'espectre social.

Un tripartit, l'única opció per entrar al Govern

A Catalunya, l'aritmètica parlamentària necessària per conformar una majoria d'esquerres obligarà a bastir un complicat tripartit entre el PSC, ERC i els Comuns. Els liles voldran repetir l'experiència que va portar Pasqual Maragall i José Montilla a la Generalitat —per molt que no ho diguin en veu alta—, havent descartat ja entrar en un Govern amb Junts, i sabent que la CUP no farà president Salvador Illa. Tot i que les enquestes assenyalen que els Comuns perdran representació lleugerament, tot fa pensar que la configuració parlamentària resultant del 12 de maig hauria de fer possible el triple acord. Una altra cosa serà que aquesta pretensió dels liles sigui corresposta per socialistes i republicans si es dibuixen altres escenaris possibles.

Si bé la relació entre els Comuns i ERC promet ser més còmoda perquè hi ha una major entesa en les prioritats econòmiques i socials, Jéssica Albiach ja reconeix que els socialistes seran més difícils de dominar. És per això que la candidata lila ja s'ha posat mans a l'obra per atreure Salvador Illa de nou cap a l'esquerra. "Volem un govern progressista", ha sentenciat la candidata durant la campanya, fent servir la mateixa expressió que s'usa a Madrid per referir-se al govern de coalició entre el PSOE i Sumar, allà on l'associació va sobre rodes. "Els Comuns som la garantia que el PSC es posi del costat de la gent i no dels lobbies", afirmen altres veus del partit. Albiach posa mans i mànigues per seduir Illa de cara a l'escenari postelectoral. Ara queda per veure si funciona.