El candidat del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), Miguel Ángel Revilla, és un dels polítics amb més carisma de la política autonòmica i un dels que té ascendència en l’àmbit espanyol. Les seves aparicions i opinions que fa recurrentment a les televisions estatals asseguren sempre un bon grapat d’audiència. Tot i això, a les eleccions autonòmiques de Cantàbria es juga alguna cosa més que un pic de quota de pantalla. Després de tornar al govern el 2015, Revilla aspira a mantenir el poder sent la força més votada per davant del Partit Popular i repetir coalició amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Les enquestes privades auguren un resultat ajustat encara que el CIS li pronostica una patacada.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

 

Al marge de Revilla, l’alternativa la dibuixa la candidata del Partit Popular (PP), María José Sáenz de Buruaga, que es torna a presentar com a cap de llista a la presidència i que aspira a desbancar el regionalista. També repeteix el socialista Pablo Zuloaga, que ha exercit de vicepresident del govern. A Vox, la cap visible serà Letícia Díaz, que s’estrena al capdavant de la formació d’extrema dreta. Les opcions per al canvi es basen en una possible aliança entre el PP i Vox que dibuixen algunes enquestes. Tot i això, en una entrevista a la Cadena SER, Revilla va defensar que el seu partit treurà més vots del que diuen les enquestes.

El CIS preveu una derrota de Revilla a les eleccions autonòmiques de Cantàbria

La macroenquesta del CIS publicada a poques hores de l'inici de la campanya electoral augura una victoria clara del PP, que seria la força més votada amb 12 o 13 escons, i en la forquilla més alta podria formar govern a Cantàbria amb Vox, a qui li atorguen entre 4 i 5 diputats. Al PRC, l'estudi li augura una caiguda important perquè perdria gairebé la meitat de representants, se'n quedaria 6 o 7 i es veuria superat pel PSOE (8-9). La resta de baròmetres publicats aquest 2023 vaticinen un panorama ajustat a les eleccions autonòmiques de Cantàbria. Segons una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, el PP viuria una forta pujada fins al 12 escons però serien insuficients perquè el PRC, tot i baixar als 12, podria revalidar l’executiu de coalició gràcies al PSOE, que en treuria entre 6 i 7. El PP no podria sumar perquè, segons l’estudi, Vox es quedaria en els 2-3 diputats. En canvi, una enquesta de Metroscopia sí que faria possible una aliança entre el PP i Vox, que obtindrien 18 escons en la forquilla més alta.

Si Revilla guanya seria el cinquè mandat des de 2003 encara que entre 2011 i 2015 hi va governar el PP. La legislatura del Parlament de Cantàbria –que té 41 anys d’història- ha acabat amb 37 lleis aprovades tot i els efectes que ha tingut la pandèmia de COVID-19. Només se’n van aprovar més entre 1995 i 1999 (42 lleis) i la legislatura compresa entre 2003 i 2007 (40 lleis). A més de les ajudes destinades a diferents sectors perjudicats, en aquesta legislatura s’han aprovat entre d’altres, la llei LGTBI i la llei de Memòria Democràtica.

Al 2019 el PRC va guanyar les eleccions amb 14 diputats i gràcies als 7 del PSOE, Revilla va ser investit president de Cantàbria l’estiu d’aquell any. Com a resultat d’aquest pacte, el PP, amb 9 escons, es va quedar a l’oposició al costat de Ciutadans (3 diputats) i Vox (2 diputats al grup mixt). Tot i això, la legislatura ha acabat diferent respecte com va començar perquè un dels parlamentaris de Ciutadans va abandonar el grup parlamentari i ha acabat sent no adscrit.