Tal dia com avui de l’any 1879, fa 146 anys, a Ulundi (llavors colònia britànica de Natal i, actualment, República Sud-africana); Napoleó Lluís Bonaparte, tinent de l’exèrcit britànic, moria en un combat contra els zulus (la nació indígena que poblava aquell territori). El tinent Bonaparte havia nascut el 1856 a París, durant el II Imperi francès, (1852-1870); governat pel seu pare, l’emperador Napoleó III (nebot de l’emperador Napoleó I). Per tant, Napoleó Lluís era nebot-net de l’emperador Napoleó I i, fins al 1871, seria l’hereu al tron de Napoleó III. El 1871, després de la derrota francesa en la Guerra Francoprussiana (1870-1871); el règim imperial de Napoleó III seria derrocat i seria proclamada la III República.

La família imperial (Napoleó III, Eugènia de Montijo i el fill d’ambdós, Napoleó Lluís) es van exiliar a la Gran Bretanya. Allà, l’hereu ingressaria en la prestigiosa acadèmia militar d’Aldershot. Les fonts revelen que Napoleó Lluís va tenir un comportament impecable, i ho destaquen en contrast amb el d’altres fills de la reialesa europea exiliats a la Gran Bretanya. Quan va obtenir el grau de tinent (1878) va sol·licitar el trasllat a una zona de conflicte i va ser destinat a la colònia britànica de Natal, que en aquell moment vivia un enfrontament a tres bandes entre les tropes de la metròpoli, els colons neerlandesos (els boers) i la població indígena de la nació zulú.

Mentrestant, Napoleó III havia mort a l’exili el 1873; i Napoleó Lluís s’havia convertit en el cap de la casa Bonaparte i en el candidat del partit bonapartista francès per restaurar el règim imperial. Per tant, passava a ser una peça destacada de la política internacional europea. I per aquest motiu, el comandament britànic li va assignar missions que no implicaven el risc de perdre de la vida. L’1 de juny de 1879, va sortir dirigint una columna en una simple missió de reconeixement; però van ser sorpresos i emboscats per un grup de zulús. Segons les fonts, el tinent Bonaparte va caure del cavall, va quedar aïllat i va ser massacrat a cops de matxet pels zulús.

Napoleó Lluís havia ingressat a l’exèrcit britànic i havia sol·licitat participar en accions bèl·liques per guanyar prestigi personal, pensant en una oportunitat futura (el col·lapse de la III República) per recuperar el tron del seu difunt pare. Però amb la seva prematura mort sense descendència s’extingia la línia principal de la casa Bonaparte i el partit bonapartista, que maniobrava per a la restauració del règim imperial a França, es va trobar amb la resta de la família Bonaparte violentament enfrontada i profundament desacreditada; i el seu projecte polític va restar sense opcions i va ser progressivament abandonat.