Tal dia com avui de l’any 1758, fa 267 anys, a Fort Carillon (llavors colònia francesa del Quebec) es va lliurar la Batalla de Fort Carillon, la qual seria una de les més mortíferes de la Guerra franco-índia (1756-1763). Aquest conflicte era una extensió de la guerra dels Set Anys, (1756-1763) la qual enfrontava diverses potències europees articulades en dos blocs i liderades, respectivament, per les dues superpotències del moment: França i la Gran Bretanya. I era el primer cop que un conflicte europeu traslladava una part dels seus escenaris de guerra al continent americà. En concret, la Guerra franco-índia la van lliurar britànics contra francesos —amb les seves respectives aliances indígenes— per al control del continent.

Quan va esclatar aquella guerra, els britànics tenien el control del territori costaner nord-americà entre Nova Escòcia —al nord— i Carolina —al sud, i es projectaven cap a l’oest, mentre que els francesos havien colonitzat les valls dels rius Sant Llorenç —des de la desembocadura, a l’est, fins als Grans Llacs, a l’oest— i Mississipi —des dels Grans Llacs, al nord, fins al golf de Mèxic, al sud— i bloquejaven l’expansió territorial dels britànics. En la Batalla de Fort Carillon, els britànics s’hi van presentar amb 6.000 efectius de l’exèrcit regular i amb 12.000 milicians de les colònies. I els francesos hi van acudir amb el regiment Royal-Roussillon, format per uns 3.000 soldats voluntaris rossellonesos.

El Royal-Roussillon (inicialment Royal-Catalan) havia estat creat durant la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) com un cos de l’exèrcit francocatalà format, exclusivament, per catalans. Posteriorment a la conclusió de la guerra catalana, els oficials del regiment procedirien de diversos indrets de la monarquia francesa, però la tropa sempre estaria formada, exclusivament, per soldats de la Catalunya Nord. Per aquest motiu, a finals del segle XVIII seria rebatejat com a "Royal-Roussillon". A les campes de Fort Carillon, es va donar la curiosa circumstància que es van enfrontar els regiments catalans de l’exèrcit francès contra els regiments escocesos de l’exèrcit britànic.

Malgrat la desproporció dels dos bàndols en combat, el resultat de la batalla es va inclinar a favor dels rossellonesos.