Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la presidència i el govern de la República espanyola, presidits, respectivament, per Manuel Azaña (Izquierda Republicana) i per Francisco Largo Caballero (PSOE), arribaven a València i s’establien a l’edifici de la Capitania General, a la plaça de Tetuan; que, a partir d’aquell moment, seria anomenada plaça Roja. També les Corts republicanes (l’equivalent a l’actual Congrés dels Diputats) es van traslladar a València, i es van establir a l’edifici de la Llotja de la Seda, a la plaça del Mercat, on celebrarien les seves sessions.
D’aquesta manera, València cap-i-casal esdevenia capital de la República espanyola, condició que mantindria durant tretze mesos, fins que es va produir un nou trasllat, en aquell cas cap a Barcelona (31 d’octubre de 1937). Les raons que van portar el govern de la República a desplaçar-se a València seria la posició de les tropes rebels, que havien guanyat el domini sobre tres dels quatre sectors territorials que envoltaven Madrid. Davant d’aquesta situació d’amenaça, l’aparell governatiu de la República es traslladaria a València, que en aquell moment estava molt allunyada de tots els fronts de guerra. El posterior trasllat a Barcelona seria per les mateixes causes.
No obstant això, Madrid resistiria fins a darrera hora i no cauria en mans dels rebels fins al 28 de març de 1939 (dos dies abans que València i dos mesos després que Barcelona). Per aquest motiu, el govern rebel, anomenat Junta de Burgos i presidit pel general Franco, es resistiria a ressituar la capitalitat de l’Estat a Madrid. Temia trobar una ciutat hostil i amenaçant, al revés del que havien estat Salamanca o Burgos, seus dels governs rebels durant el conflicte civil. Seria el poder econòmic espanyol que s’havia implicat en la rebel·lió contra la República el qual, a l’acabament del conflicte, forçaria el desplaçament del govern franquista de Burgos a Madrid.