Tal dia com avui de l’any 1895, fa 130 anys, a Bilbao, l’historiador i filòleg Sabin Arana Goiri fundava l’Euzko Alderdi Jeltzalea (Partit Nacionalista Basc), primera formació política basquista moderna. El partit d’Arana —que històricament ha estat conegut amb l’acrònim PNB— es va fundar com una opció política basquista, cristianodemòcrata i defensora de la restauració del règim foral basc, progressivament erosionat pels governs liberals i centralistes espanyols fins al seu desballestament total (1875). En l’actualitat, és el segon partit més antic de l’estat espanyol, només superat pel Partit Socialista Obrer Espanyol, fundat el 1879.
El fundador del PNB i les seves primeres bases procedien del carlisme basc, defensor de l’edifici foral liquidat pels liberals espanyols. Però, des d’un primer moment, la relació entre els vells carlins i els “euskalerriakos” d’Arana va ser molt tensa. La gent del PNB acusava els vells carlins de viure reclosos en un passat que havia estat derrotat i desballestat, i de mantenir una unitat d’acció amb la resta del carlisme espanyol, que havia demostrat no tenir gens d'interès en la recuperació del règim foral basc. Mentre que els carlins bascos, cada dia menys presents i més vells, acusaven la gent d’Arana de "separatista" i "antipatriota".
L’equilibri de forces es trencaria de seguida, quan Arana va arrencar la burgesia basca de les tesis liberals i la va atraure cap al seu projecte de recuperació del règim foral. Seria el cas de l’industrial Ramón de la Sota, fundador de les drassanes Euskalduna i una de les principals fortunes de l’estat espanyol. I això es traduiria en la presència immediata del partit a les institucions. El 1898, Arana era elegit diputat de la Diputació de Biscaia. I el 1899, el PNB esdevenia la segona força del consistori de Bilbao —només al darrere dels liberals de Víctor Chávarri— i guanyava l’alcaldia dels municipis biscaïns de Bermeo i Mundaka.