Tal dia com avui de l’any 1879, fa 146 anys, es produïa el desbordament del riu Segura i dels seus afluents: el Mundo, l’Alhàrabe, l’Argos, el Quípar i el Mula —a la regió de Múrcia— i el Regueró —al País Valencià. Aquell desbordament es va produir per un episodi de pluges torrencials a les capçaleres d’aquests rius (a les serralades d’Alcaraz, Cazorla i Espunya, del Sistema Subbètic, al sud-est de Castella-la Manxa i al nord-est d’Andalusia). Segons les dades calculades per la investigació moderna, hi haurien caigut més de 600 litres per metre quadrat en poc més d’una hora, cosa que provocaria el desbordament d’aquests rius en llur curs mitjà i baix.
La mateixa investigació moderna estima que, a Múrcia, el riu Segura, a migdia del 15 d’octubre —dia de Santa Teresa—, portava un cabal de 1.890 m³/s (l'equivalent a cinc vegades el cabal de l’Ebre a l'altura d'Amposta). I a Oriola, on havia rebut les aigües del Regueró, ja hauria superat els 2.000 m³/s (l'equivalent al cabal del Rin abans de bifurcar-se). Les fonts documentals testimonien que, a Oriola, el Segura va pujar uns dotze metres per damunt del seu llit, i va inundar carrers i places de la vila. A la part històrica (carrer Major, plaça de la Catedral), el nivell de l’aigua va assolir 3,80 metres i va inundar tots els baixos i primers pisos.
La crescuda del Segura va arrasar els pobles de l’horta del sud del País Valencià entre Oriola i el mar (Sant Bartomeu, Benejússer, Algorfa, Benijòfar, Rojals i Guardamar), i va causar més de 300 víctimes mortals, que se sumaven a les gairebé 800 dels municipis de Múrcia i Llorca (riu amunt). El balanç final d’aquella tragèdia seria de més de 1.000 víctimes mortals, gairebé 6.000 habitatges destruïts, més de 15.000 finques arrasades i més de 22.000 animals morts (domèstics, de tasques agràries, de càrrega). A Barcelona, es va generar un moviment de solidaritat que recaptaria més de mig milió de pessetes de l’època per als damnificats d’aquell desastre.