Tal dia com avui de l’any 1642, fa 381 anys, a Lió (regne de França), i en el context de la Guerra hispanofrancesa (1635-1659) i de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), es feia efectiu el compliment de la sentència de mort contra Henri Coiffier, marquès de Cinq-Mars. Gastó d’Orleans (germà petit del rei Lluís XIII) i Cinq-Mars havien fabricat una conspiració que pretenia l’assassinat del cardenal Richelieu, primer ministre de França, i el derrocament del rei Lluís XIII. Per obtenir suports que garantissin l’èxit d’aquella operació havien pactat l’ajut de la monarquia espanyola i, a canvi, la devolució dels territoris guanyats per França.
El triomf d’aquesta conspiració hauria implicat la rescissió unilateral dels pactes entre França i Catalunya: Tractat de Ceret (1640) i Tractat de la Péronne (1641). Aquests tractats consagraven la independència de Catalunya i l’ajut militar francès contra l’agressió militar hispànica. Els conspiradors Orleans i Cinq-Mars van pactar amb el comte-duc d’Olivares, primer ministre de la monarquia hispànica, la creació d’un exèrcit de mercenaris que va ser concentrat a les Ardennes (Països Baixos hispànics). El 6 de juliol de 1641, els 18.000 mercenaris de Cinq-Mars, reforçats amb Tercios hispànics, van derrotar l’exèrcit francès i van iniciar la marxa sobre París.
Però la policia de Richelieu van interceptar una carta de Cinq-Mars que va destapar la identitat dels dirigents de la conspiració i va desarticular la trama. Els Mosqueters del Cardenal van detenir Cinq-Mars a la mateixa cancelleria de París, treballant a escassa distància de Richelieu. En canvi, Gastó d’Orleans va poder escapar i es va exiliar a Anglaterra. La investigació que va ordenar Richelieu revelaria que, amb l’ajut financer i militar hispànic, Cinq-Mars (que havia estat sempre el protegit del cardenal) i Gastó ambicionaven eliminar i substituir —respectivament— Richelieu i Lluís XIII i, a canvi de l’ajut hispànic al seu propòsit ,abandonaven Catalunya i Valònia.