Tal dia com avui de l’any 1285, fa 740 anys, a Perpinyà (comtat català del Rosselló), moria el rei Felip III de França, anomenat l’Ardit. El rei francès va morir davant de la ciutat de Perpinyà, al campament de l’exèrcit francès —emplaçat sobre l’actual barri del Clos Banet—, que havia intentat infructuosament l’assalt a les muralles. La mort del rei francès es va produir en un context caòtic, enmig d’una retirada desastrosa, causada per les epidèmies i per la falta d’avituallament. El cos del difunt va ser esquarterat pels seus propis soldats i enterrat en diversos indrets. Segons les fonts, una part del cadàver va ser enterrada al lloc on l’havia abastat la mort.
Aquell conflicte (l’intent francès de conquesta de Catalunya) estava emmarcat dins de la guerra que mantenien les cancelleries de París i de Barcelona pel control de la meitat occidental de la Mediterrània. Pocs anys abans (1266), les forces francopontificals havien usurpat i assassinat el rei Manfred I de Sicília. I uns anys després s’havia produït la resposta catalana. Els reis Pere II i Constança (filla i hereva de Manfred) havien conquerit Sicília i havien expulsat el rei imposat Carles d’Anjou —germà petit del rei Lluís IX de França i oncle del rei Felip III de França. La intervenció catalana en la restauració de la legitimitat al tron de Palerm (1285) havia enervat el rei francès.
Felip III havia nascut el 1245, per tant, en el moment de la seva mort tenia 40 anys. Era el quart fill de Lluís IX, però seria el primer que el sobreviuria. I immediatament després de la seva mort, va ser rellevat per Felip IV, anomenat el Bell, que seria el que perseguiria, proscriuria, saquejaria i assassinaria els cavallers templers sota falses acusacions. Felip IV no va voler continuar la guerra i els Anjou —parents del rei— es van veure obligats a renunciar al domini de l'illa de Sicília. Poc després, el pontífex Bonifaci VI (1295) va proposar als catalans bescanviar Sicília per Sardenya. Els catalans van ocupar Sardenya, però mai van lliurar Sicília als Anjou.