Tal dia com avui de l’any 1982, fa 40 anys, a un quart de vuit del vespre, rebentava la presa de l’embassament de Tous, que recollia les aigües del riu Xúquer (País Valencià). Aquell episodi se saldaria amb el balanç de quaranta persones mortes i més de tres-centes mil persones evacuades. La investigació posterior revelaria que aquella tragèdia havia estat producte d’una cadena d’errors i deficiències. Durant les hores prèvies s’havien produït pluges torrencials a la capçalera del riu, amb registres de 700 litres/m2. Però no es va donar l’ordre d’obrir les comportes fins que l’aigua ja saltava per damunt de la presa. I quan es va donar aquesta ordre, les comportes no van respondre perquè la tempesta havia afectat el sistema elèctric.

Segons la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el trencament de la presa de Tous va provocar una riuada de 16.000 m3/seg (vint-i-cinc vegades el cabal del riu Ebre a Amposta). Els efectes d’aquell episodi van tenir un gran impacte sobre la població dels municipis situats sota de la presa, pel fet que el trencament de la presa i la riuada es va produir quan ja s’havia fet fosc i això impediria reaccionar a temps les persones que van perdre la vida, i dificultaria enormement les tasques de salvament i d’evacuació de les persones damnificades. Aquesta riuada va afectar, en gran manera, els municipis de Gavarda i Beneixida (que desapareixerien per sempre) i els de Sumacàrcer, Alberic, Carcaixent, Alzira i Algemesí, que quedarien greument danyats.

En canvi, prop de la desembocadura (allà on la riuada portava el màxim cabal) no va produir víctimes ni destrosses, perquè els alcaldes de Sueca (Alfred Guillem) i de València (Ricard Pérez) van actuar amb celeritat ordenant obrir les goles de l’Albufera que desaiguaven el corrent al mar. La investigació posterior revelaria, també, que la presa de Tous havia estat construïda seguint un model obsolet que no garantia la seguretat de les persones. Durant setmanes la població dels municipis més afectats per la riuada (una àrea de 300 quilòmetres quadrats que reunia una població de 50.000 persones) va ser concentrada en camps de refugiats i emplaçada en cases prefabricades que no oferien cap mena de condició d’habitabilitat.