Tal dia com avui de l’any 1149, fa 877 anys, les hosts dels comtes independents Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell trencaven les darreres defenses de Làrida i prenien possessió de la plaça, fins llavors la ciutat andalusina més important al nord de l’Ebre. A partir d’aquell moment, passaria a anomenar-se Lleida (una evolució lingüística del topònim llatí Ilerda), tal com era coneguda entre la població dels dominis cristians catalans i aragonesos. Tot i que Ramon Berenguer IV ja havia estat promès amb Peronella d’Aragó (1137) —i, per tant, era Home Principal de l'Aragó (el seu sogre Ramir II li havia lliurat la potestas)—, aquella empresa militar va ser exclusivament catalana, i Lleida i el seu ampli territori (l’antic valiat de Làrida) van quedar incorporats al comtat independent de Barcelona.
La conquesta catalana de Lleida —a les portes de les noces entre Ramon Berenguer IV i Peronella (1150)— va generar un seguit de tensions entre les cancelleries catalana i aragonesa. El regne d’Aragó sempre havia cobejat la conquesta de Lleida i el seu territori com a projecció de l’expansió cap a l’antic territori de la vella nació nord-ibèrica dels ilergets, que havia abastat les valls dels rius Segre, Cinca, Alcanadre i Flumen. De fet, alguns historiadors aragonesos sostenen que a les Corts d’Aragó sempre hi va haver una cadira reservada a Lleida que mai no va ser ocupada. Però la política de la cancelleria barcelonina, que havia projectat barrar el pas al mar al regne aragonès i que hauria impedit l’expansió catalana cap al sud, es materialitzaria amb la conquesta de Tortosa (1148) i de Lleida (1149).