Tal dia com avui de l’any 1153, fa 873 anys, les hosts de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i —des del 1150— també Home Principal de l’Aragó, conquerien el castell de Siurana (actualment, comarca del Priorat), i posaven fi a l’existència del darrer domini musulmà del territori de Catalunya. El valiat de Xibrana (nom que els àrabs havien donat a Siurana) s’havia creat a finals del segle anterior (segle XI), quan les hosts de Ramon Berenguer III —pare i predecessor de Ramon Berenguer IV— havien eixamplat els dominis del comtat independent de Barcelona fins a tocar de les ribes de l’Ebre i del Segre.
En aquell context expansiu català, part de les oligarquies musulmanes dels emirats de Tortosa i de Lleida s’havien refugiat a les muntanyes del Montsant, al voltant d’una fortificació del segle IX, que, en el seu moment, havia controlat l’expansió dels comtats catalans carolingis cap al sud, i que després albergaria el focus de resistència de Xibrana. Però la conquesta catalana de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) deixaria aïllat aquell reducte, sense possibilitat de rebre ajut dels valiats musulmans de València. Només la difícil orografia del terreny impediria que els catalans el conquerissin immediatament després de Tortosa i de Lleida.
Segons la tradició, que va néixer poc després de la conquesta catalana de la plaça, l’esposa de l’últim valí de Xibrana va ser la darrera supervivent entre els resistents àrabs. Però, i sempre segons la tradició, en veure's perduda en mans dels guerrers cristians, va muntar el seu cavall i es va llançar per un penya-segat, que des de llavors seria anomenat “el Salt de la Reina Mora”. Posteriorment a la conquesta catalana, Siurana va ser repoblada amb cristians de la Segarra i el Solsonès, i seria convertida en la capital de la batllia de les muntanyes de Prades, origen de la casa comtal de Prades, títol vinculat durant segles als infants de la casa comtal barcelonina.