Tal dia com avui de l’any 1861, fa 163 anys, entrava en funcionament un cable telegràfic submarí que comunicava l’illa d’Eivissa i el País Valencià i que seria el primer d’aquesta naturalesa en la història peninsular. Uns mesos abans (setembre, 1860), el vaixell Stela, amb el suport de la goleta Bonavetura, havien instal·lat el cable des de la platja de Porroig, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), fins a la platja de la Grava, al terme municipal de Xàbia (País Valencià). Aquests dos punts són els més propers entre les illes Balears i la península Ibèrica. Tot seguit, a Xàbia es va construir una estació telegràfica que seria popularment anomenada “la Casa del Cable”.
Aquell primer cable havia estat fabricat a Liverpool (Anglaterra) per la casa Henley. Però, un temps més tard (1878) el cable es va trencar i les comunicacions telegràfiques van quedar interrompudes. Passats quatre anys (1882), el vaixell italià Città di Milano instal·lava un nou cable, més modern i més consistent, que seguiria el mateix trajecte que l’anterior, però que a diferència del primer havia estat fabricat a Milà (Itàlia) per la casa Pirelli. Els treballs de restitució de la comunicació van durar molt més que els del primer cablejat, i es van allargar fins a l’any 1886. La casa Pirelli va fabricar una caixa commemorativa amb una placa que diu “Pirelli C Milano speziz Jávea-Iviza 1888”.
Poc després d’aquella primera iniciativa, es va instal·lar un altre cable (1870) que uniria els ports de Barcelona i de Maó (Menorca); que seria el segon cable telegràfic submarí de la història peninsular.