Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, l’endemà que les tropes franquistes haguessin completat l’ocupació de Catalunya, l’alcalde falangista de Bilbao i una de les principals figures polítiques del bàndol rebel, José María de Lequerica Erquiza, publicava un article en un dels diaris de més tirada de Catalunya, que es projectava com una veritable amenaça a la burgesia catalana. Amb el títol “La liberación de Cataluña”, començava amb un missatge clarament amenaçador: “El mismo Ejército que asaltó la redacción del Cu-cut en 1905 rompió ayer las murallas [...]  de Barcelona para liberar a los burgueses financiadores de aquel triste semanario catalanista”. En aquell moment encara cuejaven les proclames del general rebel Queipo de Llano des de Radio Sevilla: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fàbrica y Barcelona en un inmenso solar”. 

Tot seguit deia que “la solución no podia ser sino la fuerza [...] el problema catalán solo lo arreglaría un Ejército en las líneas del Ebro y del Segre, ya que su único desenlace posible y cercano era la guerra” i es preguntava: “¿Cómo podian ser tan subversivas personas de mundo tan gratas, interesadas en las bellas artes, coincidentes en gustos con las selecciones españolas, y, sobre todo, adineradas o al servicio del dinero?”. Qüestió que ell mateix responia així: “Cierto que la política española siempre vio mal el problema catalán [...] querían la transformación de España [...] faltó el gran puñetazo sobre la mesa capaz de haber traído a raya aquel desmán burgués [...] no se dijo España es inconmovible y España está conmovida [...] Dios sabe hasta que punto han cargado y aburrido a España”.

Finalment, en un to clarament amenaçador deia: “Mancomunidad, Generalidad, Estatuto, Dias de la Patria, contiendas electorales, victorias de urnas, pueblos en pie para votar y circular entre himnos [...] cuarenta años de catalanismo con tanto partido, tantos y tan incontables discursos y tanta publicación no han dejado nada seriamente político [...] ni siquiera en el orden cultural [...] la vuelta a la realidad provincial es una lección de medida”. Poc després de la publicació d’aquell article, Lequerica seria nomenat ambaixador de l’Espanya franquista a França. A París, poc després de l’ocupació nazi (juny de 1940), es convertiria en un dels més importants col·laboradors de la Gestapo. Seria Lequerica el que ordiria la detenció i deportació del president Companys i del líder sindical Joan Peiró, i del confinament de Federica Montseny i Max Aub.

Imatge: Autoritats franquistes a l'Ajuntament de Barcelona (1939) / Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat