Tal dia com avui de l’any 1703, fa 322 anys, a Lisboa, els diplomàtics John Methuen i Manuel Teles da Silva, representants, respectivament, dels governs d’Anglaterra i de Portugal, signaven un tractat comercial i militar que modificava substancialment el mapa d’aliances de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Fins llavors, la cancelleria portuguesa —temorosa d’una intervenció combinada hispanofrancesa— s’havia mantingut neutral, però a partir de la signatura d’aquell tractat —que implicava el suport d’Anglaterra, Països Baixos i Àustria— s’incorporava a l’aliança internacional austriacista i ingressava, de ple, en el conflicte successori hispànic.
Aquell tractat preveia que anglesos i neerlandesos desembarcarien a Lisboa i juntament amb portuguesos armarien un exèrcit per a expulsar Felip V del tron de Madrid. Uns mesos després (1704), Carles d’Habsburg —el candidat austriacista al tron hispànic— desembarcava a Lisboa i un exèrcit angloportuguès —comandat pel marquès das Minas— envaïa territori hispànic. Quan aquest exèrcit aliat va acampar als afores de Madrid, Felip V i la seva esposa Lluïsa Gabriela protagonitzarien una sonada fugida en direcció a la frontera hispanofrancesa, que enutjaria profundament Lluís XIV de França, l’avi i valedor del Borbó hispànic.
Aquest tractat també tenia un component comercial molt important. S’acordava que els portuguesos únicament adquiririen draps i productes tèxtils dels anglesos. I que els anglesos importarien i consumirien, principalment, vins portuguesos. Per aquest motiu, aquest acord seria anomenat Tractat dels Draps i dels Vins, i, en un futur, més enllà en el temps del conflicte successori hispànic, hauria de tenir una gran importància en l’arquitectura de les relacions comercials i polítiques entre els dos països (segles XVIII a XX). Aquest acord només consta de tres capítols i segons la historiografia portuguesa és el text més breu de la història diplomàtica europea.