Tal dia com avui de l’any 1724, 298 anys, a Londres; moria Robert Harley, comte d’Oxford i comte de Mortimer; que entre agost de 1710 i juny de 1711 havia estat Canceller d’Hisenda del govern britànic. Durant el seu mandat, la cancelleria d’Hisenda britànica va impulsar una duríssima campanya contra les despeses de guerra que, fins aquell moment, l’exèrcit britànic havia esmerçat en el conflicte successori hispànic. Pocs mesos després del seu nomenament (novembre, 1710), Harley va comparèixer a la Cambra dels Comuns i va presentar un dèficit de nou milions de lliures, que va atribuir a la participació britànica en el conflicte successori hispànic; i va crear un complex sistema de deute públic que es convertiria en una gegantina estafa.  

Harley era un membre de l’estament nobiliari anglès i la seva família havia lluitat en el camp de batalla pel restabliment de la monarquia en perjudici del règim republicà d’Oliver Cromwell. Però no va tenir mai la confiança dels tory, el partit conservador a les institucions britàniques. Malgrat tot, la intensa campanya que havia desplegat des de la cancelleria, tindria uns efectes molt negatius per a l’aliança internacional austriacista. Harley va cessar com a ministre d’Hisenda el juny de 1711; però va continuar vinculat al grup de pressió que maniobrava per a aconseguir que la Gran Bretanya abandonés aquella aliança internacional; i el març de 1713 va exercir un paper rellevant en les converses de pau d’Utrecht (Països Baixos), entre britànics i francesos.

Quan el rei Jordi I va ser coronat (1714) va canviar la sort de Harley. Els wigh (els liberals) havien desbancat els conservadors del govern; i el nou rei era partidari de mantenir el Tractat de Gènova (1705) signat entre Anglaterra i el partit austriacista català. Però Barcelona ja havia caigut en mans dels borbònics, i en aquell moment, Jordi I va ordenar una investigació que va precipitar el processament de Harley, acusat de governar en benefici propi i del grup de pressió que representava. Va passar dos anys reclòs a la Torre de Londres. Després d’aquell episodi va quedar apartat de l’activitat política. I després de la fallida de la Companyia del Mar del Sud (1720), que era l’entramat que havia creat per a generar el deute públic (1711); es va apartar completament de la vida pública.