Tal dia com avui de l’any 1651, fa 371 anys, a Lima (virregnat hispànic del Perú); moria Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau; que havia estat el primer virrei d’origen català a l’Amèrica colonial hispànica. Sentmenat havia nascut a les acaballes de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) en una família de la petita noblesa del país que havia pres partit a favor de la causa prohispànica. Pocs anys després de la conclusió del conflicte, Sentmenat va fer carrera en l’exèrcit hispànic de Felip IV: el 1677 va ser nomenat governador de la plaça militar de Tarragona i el 1681 va ser nomenat virrei de la monarquia hispànica a Mallorca.  

Alguns investigadors historiogràfics apunten que la tradicional ideologia prohispànica dels Sentmenat, hauria estat decisiva per inclinar el seu posicionament a favor de Felip V en el moment en què va esclatar la Guerra de Successió (1701). Els Sentmenat van ser de les poques famílies de la noblesa del país que van prendre partit a favor de la causa borbònica. I aquest posicionament va ser premiat amb el càrrec de virrei hispànic al Perú (1704), el virregnat més ric de l’Amèrica colonial hispànica: en aquell moment les mines de Potosí eren la darrera font d’obtenció de metalls que li restava a la corona espanyola en els territoris colonials.

Però Sentmenat va exercir el càrrec de forma més que lamentable, i va ser destituït el 1709 (dos anys després d’ocupar, de forma efectiva, el càrrec) acusat i condemnat per corrupció, contraban i associació de malfactors. Sentmenat va ser detingut i cessat; i va morir empresonat pocs mesos després a Lima (24 d’abril de 1710) i en estranyes circumstàncies. Segons part de la investigació historiogràfica, tot seguit a la mort de Sentmenat els seus hereus van intensificar el seu compromís amb la causa borbònica en la guerra d’ocupació de Catalunya (1713-1714); amb el propòsit de recuperar el patrimoni confiscat al difunt virrei corrupte.