Tal dia com avui de l’any 1411, fa 614 anys, i en el context de l’interregne per la mort sense successió legítima del rei Martí I —anomenat l’Humà—, els partidaris valencians d’un dels dos principals candidats a ocupar el tron de Barcelona —el comte Jaume d’Urgell— es reunien a Vinaròs i celebraven corts. Aquella reunió formava part de l’escenificació de forces —una demostració i projecció de múscul econòmic i militar— que, al País Valencià, exhibien tant els partidaris de Jaume d’Urgell —anomenats el parlament de dins, perquè les primeres reunions havien estat a l’interior de València cap i casal— com els de Ferran de Trastàmara —anomenats el parlament de fora perquè es reunien a Paterna.

Les corts urgellistes de Vinaròs van ser la culminació d’una sèrie de reunions anteriors i van aplegar la màxima representació del partit de Jaume d’Urgell al País Valencià, en aquell moment el regne més dinàmic de la Corona catalanoaragonesa. Recordem que, arreu dels països de la Corona, la causa urgellista tenia molta predicació entre les classes nobiliàries —militars i rendistes— i, en canvi, la causa Trastàmara comptava amb molts suports entre les classes mercantils urbanes. Poc després de l’inici d’aquestes corts, els partidaris valencians de Ferran de Trastàmara es van reunir a Traiguera.  Tant Vinaròs com Traiguera eren molt a prop del límit amb Catalunya i es pretenia projectar missatges de força que influïssin les opinions al Principat. 

Les Corts de Vinaròs estarien presidides per Ramon de Vilaragut, i estarien participades per Galvà de Villena, Gilabert de Centelles, Joan de Vilaragut, Felip Boil, Pere Vilaragut, Berenguer de Vilaragut, Manuel Díaz, Pere Sanchez de Calataiud, Miquel Novales, Joan Martínez d’Eslava, Martí Íñiguez d’Eslava, Bernat Joan, Francesc Joan Vives, Peregrí Montagut, Ferran Muñoz i Pere Zapata. A més, hi van participar alguns comanadors de l’Orde de Montesa i altres cavallers, i membres de les oligarquies nobiliàries urbanes de les ciutats i viles de València, Alzira, Oriola, Alacant, Guardamar, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Xèrica, Cullera i Biar.